La necessitat d’establir mesures de seguretat en la carretera Natzaret-Oliva al seu pas per la Platja de Gandia, apareix cada estiu. I cada estiu, de manera ineludible, suposa un enfrontament entre el PP, al front de la Diputació de València, titular de la carretera, i el PSOE, al front de l’Ajuntament de Gandia, per on transcorre.
Però, també tots els anys, en passar l’estiu s’oblida el tema amb la mateixa facilitat amb què apareix. I fins l’altre any.
La darrera disputa va nàixer arran d’una proposta presentada pel PP de Gandia, en la que es pretenia construir passos subterranis, una mesura amb la que el Bloc ens mostràrem molt disconformes, ja que pensem que hi ha altres possibles solucions més estètiques i igualment efectives. La proposta va fer reaccionar el govern municipal de Gandia, que va demanar el traspàs de la titularitat del tram que transcorre per zona urbana. Una demanda semblant a la que es va efectuar fa uns anys referent a la carretera de la Vital i que va comptar amb la negativa de la Diputació, de la mà de Fernando Mut, aleshores Diputat de Carreteres i contrari a la cessió, i ara Regidor d’Urbanisme de Gandia, i defensor de la mateixa. Així és la vida.
El Bloc ens manifestàrem, com ja férem amb la carretera de la Vital, partidaris d’eixe traspàs de la titularitat, perquè capacitaria (i obligaria) l’Ajuntament per realitzar les intervencions que calen. Però, en realitat, no caldria el canvi de titularitat si les dues administracions foren capaces de consensuar una remodelació, sobretot aquelles que fan referència a les urgents mesures de seguretat dels vianants i la integració de la carretera en la trama urbana.
Per això, des del Bloc exigim que no es torne a deixar per al proper estiu les discussions al voltant de la Natzaret-Oliva, perquè està en joc la seguretat de les persones que no hauria de ser mai objecte de batalla política.
La Diputació de València, titular de la carretera, deu invertir el que pertoque. I l’Ajuntament de Gandia ho ha d’exigir, bé arribant a acords sobre el projecte, bé demanant el traspàs. Però no quan s’acoste el proper estiu. Perquè el proper estiu les obres haurien d’estar ja fetes.