El 5 de maig del 2009, en el Paranimf de la Universitat de València, els grups politics presents a les Corts Valencianes signaren l’anomenat Pacte Valencià contra la Pobresa, un acord impulsat per la Coordinadora Valenciana d’ONGs per al Desenvolupament i la Plataforma Pobresa Zero, seguint les directrius emanades del Pacte Estatal aprovat pel Congrés dels Diputats en desembre del 2007. Són, els dos, acords polítics que intenten establir pautes d’actuació i mesures de gestió per fer possible l’acompliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni que contempla la Declaració signada per les Nacions Unides en setembre de l’any 2000 a Nova York. Entre eixos objectius es troba, en primer lloc, l’eradicació de la pobresa extrema i de la fam en l’horitzó de l’any 2015, la consecució del qual no serà possible sense la col·laboració i el compromís dels països rics.
El Pacte Valencià concloïa la necessitat i la conveniència de signar pactes locals contra la pobresa. Alguns ajuntaments valencians ja ho han fet. Al Bloc ens agradaria que Gandia participarà també i, per això, presentàrem la moció plenària que ha estat aprovada unànimement per tots.
Eixe Pacte Valencià contra la Pobresa estableix moltes línies d’actuació, algunes de les quals ja estan en marxa en la nostra ciutat. Però d’altres només ho estan parcialment o no s’han encetat. A tall d’exemple, Gandia no arriba realment a destinar el 0’7% del seu pressupost consolidat a l’Ajuda Oficial al Desenvolupament, ni prioritza el 20% d’eixes ajudes als deu països amb menor índex de desenvolupament humà, ni ha incorporat els productes de comerç just als centres públics, etc., que són, totes, mesures de gestió contemplades en els Pactes estatal i valencià.
Si ens deturem en el famós 0,7, Gandia està molt lluny encara. Fins i tot està lluny del 0,51%, percentatge que l’Objectiu de Desenvolupament marcava com a inexcusable per al 2010. Estem tan lluny que és, fins i tot, lamentable: en l’any 2009 dedicàrem escassament el 0,13%. El percentatge ha augmentat lleugerament el 2010, fins el 0,15%, però simplement perquè el pressupost consolidat de l’ajuntament és inferior, ja que els diners destinats a cooperació són exactament els mateixos. Val a dir que esta actitud no és exclusiva de Gandia, evidentment, i que tampoc altres administracions compleixen. La Generalitat Valenciana està en estos moments en el 0,26%. L’any 2009, els únics països que acompliren amb el compromís del 0,7 foren Dinamarca, Luxemburg, Holanda, Noruega i Suècia. I els qui almenys arribaren al 0,51% foren Bèlgica, el Regne Unit, Finlàndia, Irlanda i Espanya.
Parlem de cooperació amb altres països. Però parlem també d’actuacions locals, en un context en que ens amenaça una de les primeres causes de l’exclusió social i la pobresa extrema: la pèrdua del lloc de treball o l’existència d’ocupacions vulnerables. La darrera “Enquesta de condicions de vida de l’any 2010 a l’Estat Espanyol” publicada per l’Institut Nacional d’Estadística ofereix conclusions aterridores: el 20,8% de la població es troba per baix del llindar de pobresa relativa (al 2009 hi era el 19,5%).
Parlem-ne. Un Pacte Local contra la Pobresa pot ser un bon lloc per fer-ho. A Gandia s’ha aprovat una moció plenària presentada pel Bloc en eixe sentit i s’ha acordat la creació d’un grup de treball al si del Consell de Benestar Social. Sembla que tots hi estem d’acord. Però haurem de procurar que esta declaració d’intencions es concrete i, com ha passat amb moltes altres, no s’oblide.
Article publicat al diari Levante el 31/10/2010