El BLOC vota en contra de l’empresa mixta de serveis.

La mesa de contractació va aprovar el passat dijous 30 de desembre la proposta d’adjudicació provisional per la constitució de l’empresa mixta de serveis a FCC, l’única oferta presentada. Per al Bloc, les preses en esta adjudicació potser estiguen relacionades amb la necessitat d’ingressar, abans de que finalitze l’any, els 10 milions d’euros que aporta l’empresa a les arques municipals, en un altre cànon anticipat.

El Bloc va explicar el seu vot contrari argumentant que el procés ha tingut molts elements d’una legalitat dubtosa, reafirmant-se en totes les qüestions descrites en el recurs de reposició presentat en el seu dia i que fou rebutjat pel govern.

Tanmateix, han volgut deixar clar que “no ens referim, òbviament, a l’empresa FCC, que ens mereix tots els respectes, i que estem segurs que haurà complit escrupolosament amb tots els requisits establerts i plantejat una oferta adequada, que, en realitat, desconeixem perquè no se’ns va permetre llegir l’informe tècnic, en un nou gest antidemocràtic del Sr. Boix”, afirma el portaveu del Bloc, Josep Miquel Moya.

Des del Bloc, es destaca que hi ha dos elements fonamentals que justifiquen la seua negativa. D’una banda, que es mesclen tota una sèrie de serveis que no tenen cap relació entre ells per poder aconseguir un cànon ben elevat i que suposen la privatització total dels serveis públics municipals. “Perquè ja ens diran que té a veure la gestió de la publicitat amb la grua o l’enllumenat públic amb l’arreplegada del fem. És, evidentment, un nou invent forçat per recaptar els 10 milions d’euros del cànon”.

“Però, i sobretot, perquè es confirmen les nostres sospites, a les que ja al·legàrem en el plenari municipal, i eixa nova empresa mixta estarà conformada per un 35% de l’Ajuntament i un 65% del soci privat. És a dir, Orengo deixa en mans privades, no ja la gestió, sinó el control, la capacitat de decidir sobre els serveis públics. I això és molt perillós i, per suposat, no representa un model ideològic progressista sinó més aviat un calc de les polítiques de la dreta més neoliberal, a l’estil del PP”.