I perquè sé que vosaltres
anireu més lluny que jo,
estic gelós i content,
molt gelós i content
de la sort que heu tingut,
de la sort que tindrem.
Hem compartit (i més que ens queden!) molts anys de treball políticen la defensa del nostre país i en intentar fer de la nostra ciutat un espai més humà. Ahir, prengueres possessió de l’acta de regidora de l’Ajuntament de Gandia i comences, així, una nova etapa, en la que, no ho dubtes, no estaràs sola. Perquè saps que el nostre és un “compromís” col•lectiu on cadascú de nosaltres juguem un paper essencial. Tanmateix, el teu és, des d’ara, ben reeixit. I t’arriba en un moment certament complex que haurem de superar entre tots.
Sé que estàs preocupada per esta nova responsabilitat. Has de saber, però, que la resta de companys i companyes del col•lectiu del Bloc-Compromís no ho estem en absolut, convençuts de la teua experiència i de la teua capacitat de treball. I que estem orgullosos de que sigues (qui ho havia de dir) la primera regidora nacionalista de Gandia, saldant així una estranya assignatura pendent que teníem.
Els llops no dormen, reposen: sabem-ho tots,
les seues urpes disposen arreu del món.
Però no vaig a descobrir-te res perquè bé que ho saps, si et recorde que esta potser siga la legislatura més convulsa des de fa molt de temps. Que trobaràs molts entrebancs en el camí i que hauràs de treballar en unes condicions ben diferents. I, sobretot, amb unes regles del joc on, dissortadament, sembla que tot és vàlid, des dels insults fins a les desqualificacions personals. Eixe sembla que és el nou model que impera i que fa que la política estiga cada dia més desprestigiada. Però tot això ja ho saps. De fet, ho has estant patint des del primer dia en què es coneixia que anaves a ser regidora, com una mena de consigna dels qui no tenen arguments.
Uns endavant ens volen portar,
espurnes vives en soledat;
altres ens volen sempre aturats,
la cendra pesa sobre els cansats.
Però no s’hi val a defallir. Malgrat els justificats dubtes, hem de continuar fent valdre la paraula i el diàleg. I, sense pors, intentar ser la veu dels qui ens necessiten. I ho has de fer des del convenciment que la teua no és una mampresa inútil i des de la tranquil•litat que en som molts els qui
busquem encara, com sempre, i ara de nou.
Josep Miquel Moya, ex regidor Bloc-Verds: Compromís a l’Ajuntament de Gandia.
*Article publicat a l’edició comarcal del diari Levante-emv el 19-10-2012.