(Article publicat hui al diari Levante per Josep Miquel Moya, ex regidor de Compromís per Gandia)
Eixa és la xifra de ciutadans i ciutadanes sense feina a la nostra ciutat. Malgrat els plans d’ocupació per als que hi havia destinats 2 milions d’euros, 140 persones més han passat a l’atur a Gandia en el passat mes de febrer. Entre ells, òbviament, els qui estaven contractats per tres mesos.
Unes xifres impactants que s’agreugen en observar com la tendència a l’augment de l’atur casa nostra és superior a altres àmbits. Així, mentre que a gener l’atur augmentava a l’estat en un 2,7 % i al País Valencià en un 2,9 %, a Gandia l’augment fou del 4,1 %. El passat mes de febrer, tant a l’estat com al país l’atur creixia un 1,2 %. A Gandia, ho feia l’1,5 %. Però sembla que, a força de repetir un i altre mes la mateixa cançó, hi ha qui ja s’ha acostumat. I la cosa es ventila amb nous anuncis de nous plans que continuen incidint en les mateixes fórmules: contractacions temporals amb ajudes directes a les empreses que són sempre benvingudes (sobretot per als qui desesperadament veuen passar el temps sense cap possibilitat de treballar) però clarament insuficients.
L’actual govern de la ciutat es va presentar a les eleccions amb el lema “Ahora, empleo”. Els ho haurem de recordar una i altra vegada perquè la necessitat continua vigent, cada dia amb més urgència ja que des de les passades eleccions de maig de 2011 són ja 1.600 persones més a l’atur.
És evident que la capacitat de maniobra municipal és la que és. Lespolítiques actives d’ocupació són competència autonòmica, encara que és l’estat qui ha de plantejar els marcs genèrics. Però eixe marc competencial és el mateix que quan es va realitzar aquella promesa electoral.
Els retalls indiscriminats (socials i econòmics) imposats pels lobbys financers es justifiquen com l’única eixida per al creixement. Però no pot haver cap perspectiva més o menys esperançadora amb un 26 % d’atur. Cal, amb urgència, una refundació del sistema. I cal, també, derogar d’immediat una reforma laboral que ha dut més atur i mes precarització del treball.
I mentre això arriba, en l’àmbit municipal hem de continuar insistint en una idea bàsica: la necessària reindustrialització de Gandia i de la comarca. Calen impulsos decidits en eixe sentit. Perquè no són els camps de golf qui salvaran del desastre econòmic esta ciutat ni els qui donaran feina (és a dir, mitjans per a la subsistència i la dignitat) a 9.646 ciutadans i ciutadanes.