Moltes són les raons que de ben segur han contribuït a que després de vora trenta anys d’alcaldes socialistes es donara pas a l’actual del partit popular. Però indubtablement, un factor determinant va ser tot allò que envoltava la figura de l’actual alcalde amb l’èxit empresarial, amb grans ànsies d’iniciativa, d’empenta i ganes en transformar la ciutat. Venia avalat per una fulgurant trajectòria professional indiscutible, per una reputació d’extraordinari instint per als negocis, per una gran capacitat de lideratge per a dirigir equips humans i per dur a terme i executar grans projectes.
Però què ha passat amb aquesta gestió? Sembla que el treball no ha respost a les expectatives dipositades. En quin moment ha fet fallida? La nòmina de presumptes despropòsits en són ja uns quants. Entrant en matèria, la legislatura començava amb la construcció d’un xiringuito “Chill Out” amb una inversió de dos-cents mil euros, on vora un any després es traspassava la gestió a l’Autoritat Portuària de València suposant-se no recuperada l’inversió inicial.
Després es comprava la galeria comercial del Palace, de vora set milions d’euros, just quan s’anunciava l’abandó de l’edifici Innova perquè no hi havien diners. Una compra que augmentava el deute del consistori inoportunament i que també va estar criticada per estar per dalt del preu de mercat.
Se subvencionava amb vora tres milions i mig d’euros dues televisions privades (una de les quals havia deixat d’emetre), quan es tancava la pública existent amb el pretext d’un suposat estalvi econòmic que mai no s’ha justificat. A banda d’acusacions, per part de l’oposició, de tracte de favor en les seues adjudicacions.
Es continuava amb el nou retén de policia local d’uns altres prop de quatre milions d’euros. La compra del qual –a banda de la seua conveniència o no en l’actual context de crisi econòmica- ha generat acusacions de prevaricació i malversació, que finalment dirimiran els tribunals.
Més dubtes van haver amb l’organització de tot una sèrie d’activitats (concerts, espectacles i corregudes de bous) on no hi ha informació o balanç econòmic on s’aclarisca el resultat del conjunt d’inversions públiques. I on la falta de transparència no fan més que alimentar les sospites de fallida econòmica. En cas contrari, sembla que s’hauria donat un lògic afany en mostrar els beneficis.
Amb el pretext d’una necessitat de liquiditat que altres vegades no ha estat impediment per a acometre desembossaments importants, es venia un solar comercial per dos milions d’euros (del restaurant McDonald’s en el sector de Rafalcaid) que generava un gens menyspreable lloguer per a les arques municipals, de nou amb acusacions de malvendre, de falta de publicitat i de “rapidesa” en treure l’immoble a subhasta.
El que sí sembla paradoxal és l’estigma intervencionista d’un govern que hauria de caracteritzar-se –suposadament- per un tarannà més liberal. I per això resulta estranya la nova vessant reguladora com és el cas de fer-se càrrec del lloguer de l’immoble de la discoteca “Coco-Loco” i després del de “El Buho”. I amb noves acusacions, ara d’intervindre en negocis privats desatenent altres públics més importants.
El remat d’aquesta nova vessant intervencionista i de qüestionable eficiència econòmica s’ha produït fa pocs dies al anunciar-se el pagament de tres-cents quaranta mil euros per la retirada de quatre llicències de taxi. De nou s’han produït dubtes sobre la conveniència, sospites per un presumpte tracte de favor i el per què de regular una activitat privada.
En resum, compres immobiliàries per dalt de preu de mercat, vendes per baix, dubtosos estalvis econòmics, acusacions de tracte de favor, projectes de qüestionadíssim rendiment econòmic i, darrerament, l’excessiu gust per l’intervencionisme més arbitrari i injustificat. Tots aspectes que no semblen la millor carta de presentació d’un equip de govern que fins i tot s’autoproclamava com de gran capacitat de gestió.
Bé estaria que ho explicaren per a convèncer la ciutadania de què tots aquests projectes i operacions no han pogut quedar resolts de millor manera. Contràriament, es deixaria en entredit una suposada capacitat modèlica en la gestió, i el pitjor de tot, s’estarien creant més que raonables dubtes de què això no haguera estat així per casualitat.
(20/03/2013. Article publicat per Joan Antoni Reina, secretari de l’Economia del Bé Comú de Compromís per Gandia a: http://gentedelasafor.com/not/20007/de_fallides__intervencionismes_i_altres_consideracions)