L’autoproclamat “analista político”, Alberto Pina (que Santa Llúcia li conserve la vista, poca, que té) ha tornat a delectar-nos amb un dels seus habituals arrancs de mala bava, ben pagats per cert pel seu protector el Sr. Torró, el qual faria bé de buscar-se altres fillols un poc més presentables que apadrinar.
La nova envestida va contra Lorena Milvaques (com no!) i Nahuel González, amb l’excusa de les seues declaracions arran de la polèmica de les fotos de les “preciosas chicas” (Fabra dixit) de Fitur, en les que criticaven l’ús sexista per promocionar la nostra platja i la grollera invitació a un determinat tipus de turisme gens desitjable. I com que prometérem que contestaríem cada vegada que l’analista polític (em pixe!) desbarrara amb insults personals, ací estem. Supose que no li faria res que entràrem, com ho fa ell, en qüestions personals, sobre el seu estil de vida, actual i passat, els incomptables esvarons professionals i l’extensa nòmina de damnificats que ha anat deixant pel camí, o els vaivens polítics que ha experimentat en defensa d’aquell que millor pague. Però no ho farem, tot i que material hi ha ja que, sortosament, el senyor (?) Pina i la seua trajectòria són a bastament coneguts a la ciutat, la qual cosa limita molt l’eficàcia de les seues estúpides, interessades i ben pagades crítiques. Ens limitarem a constatar la hipocresia de qui defensa al PP (i, sobretot, a Arturo, el valiente, mentre li pague) sense cap escletxa i es parle del que es parle, fins el punt d’insultar sense vergonya no només la regidora de Compromís (per a ell, un “grupúsculo político”) sinó fins i tot els seus pares o la seua parella. I ho fa, ai Déu!, parlant de moral o, com sempre, acusant els responsables polítics de “vivir del cuento”. Això sí: només els qui no són del PP, of course. Cada vegada que Pina parla d’això (ell, que no té cap altra activitat que la d’esbirro a sou del PP), des de la més absoluta falta d’ètica professional i personal, em vénen al cap les paraules d’Albert Camus: “l’estupidesa insisteix sempre”. O, com deia la tia Milieta de Xàtiva: “la naranka nase verde i madura con el sol, però al que nase kilipollas no lo madura ni dios”.
*Josep Miquel Moya és membre de l’Executiva Local de Compromís per Gandia.
– Article publicat a la revista “Sociedad y Política”, en resposta a un altre anterior d’Alberto Pina.