La lògica i legítima indignació que la crisi econòmica i les polítiques antisocials que estan aplicant els distints governs està provocant un rebuig majoritari d’importants sectors ciutadans als polítics i la política sense distinció. I crec, sincerament, que hem d’advertir sobre el perillós d’esta deriva: hui per hui, la política és la forma en què s’aborden els problemes col·lectius i els polítics, ens agrade o no, continuen sent els representants triats per a afrontar eixos problemes.
És indiscutible i intolerable que molts d’eixos representants, fonamentalment els que estan governant, són còmplices del saqueig dels recursos públics, de les polítiques de desmantellament del sector públic, de la retallada de prestacions socials fonamentals, d’escandalosos casos de corrupció,etc.. Fins i tot som conscients que res de tot el negatiu que està succeint en la nostra pèrdua de drets socials i condicions econòmiques hauria succeït sense la complicitat dels polítics governants. Però ni tots els polítics són iguals, ni tots els partits tenen les mateixes propostes, ni es fonamenten en els mateixos principis ideològics.
Cal recordar que el govern de l’estat espanyol en els últims trenta anys l’han protagonitzat només dos partits. Hui es beneficien uns i demà els altres. Però també existeixen moltes persones que, des de fa temps, estan treballant dur des dels partits polítics minoritaris per canviar les coses. Alguns amb pocs representants en el Congrés, uns altres amb cap. Representants que no ens espolien, que no s’estan fent rics a costa de la ciutadania; el què els mou i els fa lluitar contracorrent tots els dies és canviar este model de política d’uns amb un objectiu, fer-lo més social i més democràtic.
Moltes vegades treballen molt més que molts executius empresarials i professionals, guanyen molt menys i el seu compromís polític els suposa molts sacrificis familiars i professionals, com a la gran majoria dels treballadors i treballadores. En resum, no son més que ciutadans i ciutadanes d’a peu amb una xicoteta diferència, que han sigut triats pels seus conciutadans per ser la seua veu al sistema polític existent actualment.
El seu problema és que són pocs i la missió dels qui estem indignats ha de ser que siguen més. Perquè cap govern serà realment bo i eficient si no és capaç de prendre i sostenir decisions importants que vagen més enllà de la tradicional administració de serveis. I per a aconseguir-ho, els governs necessiten un suport ampli de totes i tots els ciutadans amb els qui fer un acord, mínim i real, sobre la naturalesa dels problemes actuals i què pot fer-se per a solucionar-los.
A la ciutadania ens correspon passar de persones particulars, interessades tan sols en els seus propis assumptes, a representants compromesos, que s’interessen per la vida col·lectiva i per tindre una ciutadania informada, preocupada i disposada a col·laborar amb ells en millorar l’entorn.
Per tot això és tan important que totes i tots anem a votar. Perquè eixe vot és el recurs que tenim, l’únic que no ens poden furtar, per decidir aquells que volem que ens representen i definisquen amb nosaltres els camins a seguir tant a nivell municipal, com autonòmic, estatal i també, si també, europeu. Perquè hem de prendre consciència que l’actuació de la Unió Europea ha de basar-se en la participació ciutadana.
Pel que la representació dels polítics a les institucions europees hauria de correspondre amb una major participació i compromís dels ciutadans als comicis, ja que són el Consell i el Parlament els responsables de debatre i aprovar, no només la legislació, sinó també el pressupost de la UE. No oblideu mai, com deia Albert Einstein, que “els grans esperits sempre han hagut de lluitar contra l’oposició ferotge de ments mediocres”. Doncs això, lluitem.
*Article publicat a la revista Safor Guia: http://www.saforguia.com/HOME2013/OPINION/tabid/404/titular/%C3%89S_IMPORTANT_DECIDIR_/idnoticia/36992/Default.aspx