Un any més s’ha celebrat el Correllengua a Gandia, que, com ben bé sabem, no seria possible sense la implicació incondicional de la Fundació Casal Jaume I la Safor-Valldigna, el grup de danses Roda i Volta, la Muixeranga de la Safor i el Grup de Dolçainers i Tabaleters el Rebrot i l’especial contribució d’enguany de Maria Josep Escrivà, entre d’altres. “Però també no seria possible sense un munt de persones anònimes compromeses amb les arrels del nostre poble i a eixir al carrer per deixar patent que som allà i que no ens les arrancaran, ni les nostres arrels ni les ganes de fer País”, ha valorat Eva Ivars, membre de Compromís Jove de Gandia.
Per altra banda, hem trobat a faltar un focus de promoció i de suport per part del partit governant actual; per què un afer lingüístic s’ha de veure “tacat” d’un sol color? El fet de reivindicar la nostra llengua no hauria de ser cosa tan sols d’alguns centenars… Siguen del color que siguen, compartim una cultura i una llengua, per això s’ha de prendre consciència de preservar-la sense complexos ni sentiments d’inferioritat.
«Tan petita i ja saps com és d’alta
la paret que no es deixa saltar! »
(Maria-Mercè Marçal, «Tan petita »)
I com que som petits, de vegades, es fa difícil que et vegen; així doncs, el Correllengua és més que mai una reivindicació necessària per fer-nos escoltar, per dir que no estem disposats a acceptar cap de les polítiques lingüístiques torroristes del Partit Popular, que destrueixen anys de treball i d’educació en valencià i per als valencians.
Una vegada més, vam demostrar que som música, ball, poesia, companys de taula i de paraula, que estem compromesos amb el valencià, per atorgar-li una normalitat pública i privada.
Per això hem sigut, som i serem tres voltes rebels mentre no ens deixen ser amb plenitud.