Lorena Milvaques: ‘Posant damunt la taula diferents perspectives arribem a millors solucions’

Entrevista a Lorena Milvaques, publicada a Safor Guia el 3 de gener de 2018. Per Pau Inza Pla / Fotos: Àlex Oltra

Vicealcaldessa de Gandia i portaveu del grup Més Gandia. Regidora de l’Àrea d’Igualtat, Diversitat i Polítiques Inclusives, així com de l’Àrea de Promoció Lingüística. A més a més és presidenta de la Junta de Districte de Santa Anna.

¿Com acaba de vicealcaldessa a la ciutat?
–Quan conformem l’acord de govern amb el partit socialista era molt important mantenir la nostra ideologia però també treballar conjuntament enfront un objectiu clar: ajudar a la ciutadania a millorar la situació tan dolenta de l’anterior etapa de govern, una situació en les arques municipals duríssima que impedia dur endavant el dia a dia de l’administració pública. Posarem sobre la taula que hi havia dues forces que anaven a treballar en igualtat de condicions, que no hi havia ningú per damunt de ningú. Amb la vicealcaldia volíem demostrar a la ciutadania que les decisions no s’anaven a prendre per cap grup en solitari, sinó sempre consensuades entre els que formem part del govern.

Els antecedents no auguraven una relació senzilla amb el partit socialista.
–M’havia presentat per a ser alcaldessa d’esta ciutat. Finalment haver de proposar una altra persona, és una decisió costosa en l’àmbit personal. D’altra banda, veníem d’una relació complicada amb el partit socialista, on havíem conformat govern a Gandia en una altra legislatura. Més enllà, a l’última etapa de govern socialista havien optat per associar-se amb Plataforma de Gandia, deixant de costat en aquell moment al Bloc, que ara forma part de Compromís i Més Gandia, amb el que això va suposar pel que fa a la gestió de la ciutat. En les últimes eleccions, l’assemblea del meu partit demanava conformar un acord de govern d’esquerres per fer fora al Partit Popular del govern de Gandia i la nefasta gestió política i econòmica que havien realitzat. És una decisió que acatarem.

¿I ara?
–Les relacions són bones. Com en qualsevol parella sempre hi ha discrepàncies, però crec que és sa haver de barallar-nos algunes vegades i haver de posar damunt la taula diferents perspectives, perquè d’eixa manera arribem a millors solucions del que en un principi es va plantejar.

Si no hi ha diàleg, no hi ha possibilitat de treballar les idees i arribar a un consens.
–Els autoritarismes no m’agraden i no m’agrada tampoc que no hi haja oportunitat de debatre o d’aportar millores en les decisions. Des d’eixe punt de vista, el pacte de govern funciona. Tenim les nostres disputes com és normal i evident, però som capaços de ser adults i deixar-les de banda per posar com a prioritat el benestar de la ciutadania. Però si no hi ha consensos, nosaltres continuarem mantenint el nostre posicionament si pensem que és encertat.

¿Com es gestiona la convivència dins del propi partit, on conviuen també diferents sensibilitats?
–La meua tradició política és assembleària. Provinc del Bloc, que és un partit assembleari i quan ens unírem a Iniciativa per conformar la coalició Compromís, continuàrem la mateixa dinàmica. Amb Més Gandia continua perquè ens hem unit a dos partits com Esquerra Unida, que també és assembleari i amb Esquerra Republicana, que també ha de consultar amb les seues bases. A més a més, hem de prendre decisions consensuades entre tots. Pot ser un procés lent, però sense dubte és més sa. Estic convençuda que la decisió final que prenem és la decisió més parlada, més meditada, més consensuada i la que considere millor per a tots els ciutadans i ciutadanes.

¿La ciutadania entén este tipus de funcionament?
–De vegades costa fer-ho entendre, més quan ens trobem amb l’oportunisme polític de fer veure que les discrepàncies internes o punts de vista diferents són un focus d’inestabilitat política. Generalment qui ho diu pertany a partits autoritaris i verticals. Pretenen fer veure que els sistemes assemblearis son més complicats perquè no els interessa que la gent parle, opine, dialogue i consensue.

¿Com valora, des del punt de vista de Compromís, els esforços per reivindicar una millora de les infraestructures de comunicació a la Safor, com la propera arribada del tren de la costa fins a Oliva?
–Considere importantíssima la conjunció de tota la comarca, ja que Gandia no pot funcionar sense la resta de la Safor-Valldigna. Al Mediterrani tenim la capacitat i el potencial, però no el podem desenvolupar sense les infraestructures necessàries. Des de Compromís treballem de forma valenta en una lluita constant per fer veure a l’estat central que ací també existim, que tenim unes necessitats i són importantíssimes. Seguim lluitant per demostrar que continuarem defensant la Safor-Valldigna, la unió de les comarques i les infraestructures que ens comuniquen. Respecte al Tren de la Costa, la connexió ferroviària entre Gandia, Oliva i Dénia és vital. Hem de seguir treballant perquè després de l’arribada del tren a Oliva es desenvolupe la fase 2 i el tren arribe a Dénia i a Alacant.

¿Costa fer entendre les reivindicacions del poble valencià com la necessitat d’un millor finançament autonòmic?
–No entenc per què devem seguir reclamant allò que és evident. Puc imaginar els interessos però no puc tolerar que continuen ningunejant al País Valencià i al seu finançament, que afecta a tots els valencians i valencianes. Aportant més del que correspondria i rebent menys del que caldria, estem a la cua en moltíssims aspectes com educació, sanitat o infraestructures. Els valencians i valencianes de qualsevol signe polític haurien de defensar un finançament just perquè va en benefici de totes i tots. Ho vam representar a la manifestació a València, recolzada per Compromís, on acudirem amb l’empresariat, amb entitats que veuen estes carències, en una reivindicació sense colors polítics. Per esgotament si cal, a força de repetir, acabarem aconseguint-ho.

¿Creu que problemes d’este caire poden haver propiciat la desafecció espanyola que actualment se sent a Catalunya?
–És injust el que està passant amb el poble català. Crec que els valencians hauríem de ser menys passius en alguns assumptes i ser més proactius com ho estan essent els catalans. Al cap i a la fi, considere que reclamem el mateix, justícia respecte allò que ens pertoca. Els interessos de l’estat central, que vol dominar i controlar, són els que han produït la situació en la qual estem. No es pot permetre que per una voluntat d’expressar-se, hi ha qui està patint la conseqüència d’estar empresonat. Els considere presos polítics. Hi ha d’altra gent que hauria d’estar empresonada i roman al carrer per circumstàncies molt més dolentes que el que estes persones feren.

 

¿Hi ha alguna solució realista per al conflicte?
–La primera mesura per reconduir la situació seria traure a les persones empresonades injustament. Seria una demostració que hi ha una voluntat de diàleg, per parlar de les necessitats i les demandes del poble català. Fins ara no s’ha produït, sinó que s’ha emprat la força, el llenguatge de la «legalitat» com alguns la volen entendre.

 

Com a regidora d’Igualtat, Diversitat i Polítiques Inclusives ¿Quins objectius persegueix el seu departament?
–La meta que ens hem marcat és que el paper de la dona a la ciutat de Gandia no siga secundari, que no siguen les principals oblidades. Hem de defensar la igualtat real entre homes i dones perquè ens la creiem i perquè per desgràcia al segle XXI encara no està assolida. El que pretenem és treballar perquè eixa igualtat siga cada vegada més efectiva. Ho fem a través de campanyes, amb mesures administratives, amb plans d’ocupació o en afavorir a la dona a l’hora de treballar perquè puga tindre independència.

 

En assumptes de diversitat, també treballeu la normalització a través d’esdeveniments socials i culturals. Per exemple hi haurà banderins a les millors representacions de diversitat a les Falles.
–Treballem amb la mateixa filosofia. En este cas ho fem a través de la Federació de Falles, un col·lectiu importantíssim a la ciutat que mou a moltes persones amb diferents maneres de pensar. Parlàrem amb Telmo Gadea, president de la Federació de Falles per estudiar diferents possibilitats. Elegirem crear un banderí a la diversitat que estarà sufragat per l’Ajuntament i que pretén que els diferents artistes i comissions falleres planten en els seus monuments escenes relacionades amb el respecte a la diversitat. Es premiaran les que reflectisquen millor esta idea. Des de pensar l’escena o com pot representar-se, sembrem també una idea de normalització. Si aconseguim que es parle al carrer d’estos assumptes ja estem aconseguint el nostre objectiu.

¿Com és l’experiència de ser presidenta de la Junta de Districte de Santa Anna?
–És Fantàstica. Per a mi era vital portar la Junta de Districte del barri de Santa Anna, un barri que, molt de temps enrere, havia sigut oblidat, injuriat i ningunejat. Considere que és el millor districte de la ciutat, on tenim una muntanya espectacular, zones verdes i un gran espai natural al voltant de l’ermita i el calvari. Estar allí moltes vegades et fa pensar que no estàs a Gandia: es tracta d’un important pulmó de la ciutat.

¿Com canvia Santa Anna baix la seua presidència?
–Pretenem obrir el barri a la ciutadania, que vinguen, que el xafen, que conegueren a la gent que viu ací. Pretenem trencar concepcions que no són certes i que la gent veja el que pot aportar Santa Anna. Ho estem aconseguint, cada vegada més gent vol fer activitats al barri, no ens en caben al centre social. Tenim grups de gimnàstica, de ball, activitats, ludoteca… El dia a dia del barri és molt viu.

Arxivat en: General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *