Xavier Ródenas. Regidor Gestió Responsable del Territori

La política és l’instrument que s’ha demostrat més eficaç per tal de resoldre conflictes, però sobre tot és l’instrument no violent que pot vèncer als poderosos i controlar-los. Ara bé això és tan evident que també ho saben els poderosos i utilitzen la política per a desprestigiar-la, contaminar-la, convertir-la en un mon de mentides que fa que el desencant de les persones la situe com un element del que no en volen saber res o poc. Quan s’arriba a eixe punt, sempre sempre, guanyen els poderosos, que per això tenen el poder. Parle d’aquestes coses perquè el tren de la Costa és una lluita entre els humils i els poderosos, on el poble ha perdut una i altra vegada. I parle de tot això perquè també, el tren de la Costa, és un clar cas, de desprestigiar la paraula, de contaminar la política.
Desprestigiar la política es pot fer de moltes formes però una que resulta, és presentar declaracions en la línia contrària a la que un practica, això que fa sovint el Partit Popular. Tergiversar la realitat per a l’esquerra alternativa, no té res a veure amb la política. Ara bé, si que té a veure amb la política del PP, perquè bàsicament és la seua línia principal d’acció, el seu dia a dia.

Fa pocs dies, justament el PP va presentar una declaració al ple municipal demanant a les administracions competents impulsar el tren de la costa… Ells, els qui tingueren 20 anys de govern i no van ser capaços de fer res al respecte. O pot ser no van voler? Van tindre el govern de l’estat i de l’autonomia alhora i no van invertir ni un euro en eixe tren. Però si que van ser capaços de fer AVE’s i obres faraòniques. Per tant, no era una limitació tècnica, ni pressupostària, ni de temps, que en van tindre, la que impedia fer el nostre tren, era clarament una falta de voluntat política, una qüestió de prioritats, on el tren de la costa no apareixia per enlloc. En eixa estratègia de desprestigiar la política, el PP s’atreveix a dir que ha hagut consens al llarg dels anys… una forma macabra d’entendre el consens. Si haguera hagut consens, haguera hagut inversió. Ells mai han volgut construir el tren de la costa i per això, mai ha hagut consens més enllà de poses falses. El PP ha defensat sobretot el seu lobby de poder, el de l’AP7. Fer un tren entre Gandia i Dénia i connectar amb Alacant era disminuir els ingressos del seu gran negoci autopister. I quan el govern del Botànic ha decidit no allargar la concessió que Zaplana va regalar a l’AP7, és quan el tren de la costa ha començat a veure camí. El company Victor Soler em deia a l’últim ple, després que jo defensara el tren de la costa, que jo preferisc anar en aca. És evident que ell prefereix anar en fórmula 1, en AVE o en cotxe per l’AP7, que són les tres modalitats de transport en les que el PP és va gastar els diners dels valencians i les valencianes. Defensar el tren de la costa és mirar al futur, és posar solució a un sobrepoblament que està superant les capacitats de càrrega de les ciutats i del territori i que només té com a solució transports públics eficaços i populars. El Partit Popular viu ancorat al passat, al del balafiament i al del transport de luxe, que no podem utilitzar tots i totes. Nosaltres lluitem per vertebrar el País Valencià, i això és aconseguir que el bus i el tren arriben a totes les comarques i les connecten. Perquè eixe és un dels nostres lobbys, les persones i els col·lectius dels pobles i ciutats, que volen seguir vivint a la ruralitat i a la urbanitat de les nostres comarques centrals. A això, el Sr. Soler, li diu anar en haca.