Tornem al carrer per unes pensions dignes

Article d’opinió d’Ivà Bonet. Secretari local de Compromís per Gandia.

Ha passat uns temps des de les manifestacions multitudinàries de fa uns anys, des de les retallades en educació i serveis socials que el PP va fer i el Govern del Botànic ha revertit, amb l’eliminació del copagament en medicines, el rescat dels hospitals privatitzats, el contracte dels mestres acomiadats o amb el pagament les rendes de dependència. Però sembla que tot el que toca el PP va en el mateix sentit: reduir drets i destrossar allò públic.

I seguint este camí el govern del PP de Madrid i els seus amics de Cs no tenen vergonya en defensar que una pujada de les pensions del 0,25% és mantenir el poder adquisitiu dels pensionistes. Sembla que els senyors del PP i Cs no els ha pujat el cost de l’aigua, ni la llum, ni els carburants, ni els aliments. Són senyorets als quals pareix que els ha anat molt bé la crisi i no han hagut de mantenir a ningun familiar a l’atur i sense prestacions, ni estirar les minses pensions que cobra la majoria de la gent (a l’estat la pensió més comuna està entre el 600 i 650 € segons les dades del ministeri, però hi ha moltíssimes per sota).

No veuen necessari tornar a omplir la vidriola de les pensions, 60.000.0000 € que el PP s’ha gastat en el rescat bancari, en rescatar les autopistes radials de Madrid o en la corrupció al País Valencià i ho pose amb tots els zeros perquè es veja bé. Per a aquesta gent, que persones que han cotitzat durant tota la vida tinguen unes pensions dignes, no és una prioritat. Aquesta setmana han preferit gastar-se 10.000 milions d’euros en armes abans que destinar una quinta part d’esta quantitat a pujar les pensions segons l’IPC. Ja tenim prou que PP i Cs es riguen de nosaltres en pujades del 0,25%. Les pensions són un dret. Si el sistema actual no pot sustentar-les, cal modificar-lo. Si cal incloure-les en els Pressupostos Generals de l’Estat per a pagar-les que es faça.

Però cal anar més enllà i exigir la derogació de les reformes de les pensions del 2011 i 2013, una del PSOE i una del PP i restablir la jubilació ordinària als 65 anys. Està clar que solament amb els arguments no hi ha prou. Esta gent no té interés a tindre un sistema públic viable, volen privatitzar les pensions igual que ho van intentar amb les escoles i hospitals, i no ho hem de consentir. Hem de lluitar per unes pensions que permeten una vida digna, per un sistema públic que les garantisca i per poder gaudir d’una jubilació en condicions. Els nostres majors estan patint-ho ara i per això es manifesten, però als que ens queda encara un poc per cobrar la jubilació, hem de ser conscients que si no lluitem al seu costat ni tan sols la cobrarem. Cal tornar al carrer, cal alçar la veu i reclamar que volem UNES PENSIONS DIGNES.

Arxivat en: Sanitat i Benestar Social

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *