Els econacionalistes recorden que Aguas de Valencia, esponsoritzador del bàsquet, estava disposada a continuar recolzant-lo a canvi d’una rebaixa en el cànon de l’aigua “però el govern municipal va preferir ingressar tots els diners i deixar sense espònsor el club”.

També acusen la Diputació d’incumplir les seues promeses, per boca de Rus i Torró, “que han deixat el club sense una quantitat econòmica important per enguany”.

Asseguren que “la megalomania cega el PSOE i la Plataforma” i els fa caure en una contradicció: anuncien un pavelló a la ciutat olímpica per a 5.000 espectadors “però desapareix l’únic club capaç d’acostar-se als 1.000”.

JOSEP M MOYA: “Vull agrair a tots els que han fet possible que durant tants anys hagem pogut gaudir d’este meravellós esport. A tots: a totes les directives, des de les del Dinos i Lejia Las Dos Palmas, fins els del fusionat Gandia Bàsquet, que han posat temps i diners. A tots els tècnics i jugadors que han passat per esta ciutat. I, sobretot, als gandians amb qui disfrutava cada dissabte del bàsquet. Espere que, prompte, comence la reconstrucció del club, des de baix, amb els equips de la base, un poc abandonats (per cert, també un reconeixement als pares) Però esperem també que aprenem tots dels errors passats i no oblidem qui ha fet que ens quedem sense este esport a la ciutat”

Intervenció de Josep Miquel Moya:
·Molt bon dia

· És una formalitat perquè, des del punt de vista esportiu, no és gens bo

· Tot el contrari, és un dia que quedarà marcat per a sempre com un dels més tristos per a l’esport de la nostra ciutat

· Desapareix el club esportiu que més alt havia arribat mai

· En dos anys, esta ciutat ha passat de comptar amb un club en l’elit del bàsquet a l’estat espanyol a no tindre equip d’un dels esports més majoritaris

· Potser algú pense que ja no val per a res buscar culpables

· Però nosaltres entenem que és bo, almenys perquè no es torne a repetir, saber de qui és la responsabilitat

· I per al BLOC, l’origen del declivi del Gandia Bàsquet, que ens du a la seua desaparició (qui ho havia de dir fa dos anys, quan els rebíem a l’ajuntament) està en la pèrdua de l’esponsorització

· Lògicament, alguna influència deu haver tingut la gestió del club, en el seu comprensible afany per oferir un equip competitiu, malgrat les escasses possibilitats econòmiques

· També, les promeses incomplides de la Diputació per boca del Sr. Rus i del Sr. Torró, que han deixat sense una quantitat econòmica important per a enguay

· Però l’origen està en esta casa: en l’avarícia del govern municipal i en les seues gestions amb el cànon de l’aigua

· Aguas de València esponsoritzava el Gandia Bàsquet

· Aguas de València estava disposada a continuar fent-ho, amb un compromís de futur que trencara els problemes estructurals del club

· I estava disposada a fer-ho perquè li interessava econòmicament i publicitàriament

· Com? Amb una rebaixa del immens cànon de l’aigua

· Amb una reserva d’eixos 55 milions d’euros, que comprometeren l’esponsorització del bàsquet a molt llarg termini

· Però el Sr. Orengo i el govern municipal preferiren ingressar tots els diners i deixar sense espònsor el club

· Eixa és la realitat

· Este govern municipal passa a la història com el que ha permés i aconseguit que el Gandia Bàsquet desaparega

· Un trist honor, que no sembla importar-los

· Mentre venen ciutats olímpiques amb pavellons coberts per a 5000 espectadors, l’únic club capaç d’acostar-se als 1000 desapareix

· Qui jugarà en eixe pavelló olímpic?

· Novament, la megalomania cega el govern i el fa caure en la contradicció que, tristament, arrossega ara un club històric i ple d’èxits

· Hi ha veus que diuen que l’ajuntament no pot o no deu ser el qui mantinga un club professional
· I podem estar d’acord, en part, amb eixa afirmació

· Però, en este cas, no era l’ajuntament sinó una empresa qui tenia la solució

· I no s’ha fet cap esforç en eixe sentit. Al contrari

· Ciutats olímpiques mentre provoquen la desaparició del bàsquet

· I què en pensa la quasi verge empresa pública d’esports? A què es dedica? Tenim una empresa pública d’esports! Què fa?

· És a dir: hi ha algú a qui li importe que desaparega el bàsquet a la ciutat? No ho sembla

· Això sí: ciutats olímpiques amb pavellons per a 5000 espectadors que són només aires de grandesa, depredadors del territori i moviments especulatius del sòl, com molt prompte demostrarem

· Jo supose que l’estat de shock en que ens ha deixat estre anunci (tot i ser una mort anunciada després de tants crits d’auxili que ningú ha volgut escoltar) farà que els aficionats gandians no reaccionen

· Però deurien

· Jo, com a soci, demanaré explicacions a la directiva del club

· Però com a portaveu del BLOC assenyale amb total claredat els culpables: el govern municipal i la seua avarícia, immensa, que els ha fet disposar de 250 milions d’euros però que han estat incapaços de negociar la continuació d’una esponsorització que ja existia
· Ara el govern municipal, l’empresa d’esports, xiularà i mirarà cap a un altre costat

· O, el que es pitjor, encara s’atrevirà a culpar a altres que, és cert, van prometre 100.000 euros i no els han fet efectius

· Quan ells se n’han xuplat 5 milions

· I posaran en marxa tota la seua maquinària de desinformació massiva

· Però els gandians, a l’espera del pavelló per a 5000 espectadors de la ciutat olímpica, veurem buit el pavelló municipal

· Trist, deplorable

· De tota manera, vull agrair a tots els que han fet possible que durant tants anys hagem pogut gaudir d’este meravellós esport

· A tots: a totes les directives, des de les del Dinos i Lejia Las Dos Palmas, fins els del fusionat Gandia Bàsquet, que han posat temps i diners

· A tots els tècnics i jugadors que han passat per esta ciutat

· I, sobretot, als gandians amb qui disfrutava cada dissabte del bàsquet

· Espere que, prompte, comence la reconstrucció del club, des de baix, amb els equips de la base, un poc abandonats (per cert, també un reconeixement als pares)

· Però esperem també que aprenem tots dels errors passats i no oblidem qui ha fet que ens quedem sense este esport a la ciutat