El senyor Mut declarava que corria el remor d’un pacte entre el PP i el Bloc. Ens ha pillat! Tenim un pacte que hem tancat directament amb Zaplana i deu ser per això que el Sr. Mut ho sap: com són tan amics li heu deu haver contat. Però, de moment, ací l’únic pacte que existeix és el que tenen el Sr. Mut i el Sr. Orengo, després de tants anys anteriorment d’insults, desqualificacions, querelles criminals… que, “pelillos a la mar”, ràpidament oblidades. Un pacte entre els qui s’acusaven de corruptes o entre els qui afirmaven que no pactarien ni “hartos de vino”.

Mireu el que afirmava el Sr. Soldevila (Plataforma) en juny del 2006, quan era regidor del PP:

“Els comissaris del PSOE, passaran llista? Prendran represàlies? Orengo no se sustenta en principis ètics i només actua amb criteris immediats al servei dels seus interessos i per pura conveniència egoista. Què té que celebrar Orengo?: el caos circulatori, com ha gestionat la immigració, que hui suposa el 22% de la població, l’elevat endeutament…

Orengo sembla el dictador Neró que es diverteix tocant la lira i cenyint-se la corona de llorer mentre la ciutat pateix la seua irresponsabilitat”

Sabeu quan deia això?: davant de la mateixa festa que va celebrar Orengo fa quatre anys. Un any després, el Sr. Soldevila pactava amb eixe Neró. Un pacte que ha arruïnat i continua arruïnant Gandia.

Però és curiós que tant el PSOE com la Plataforma, insisteixen en propagar la consigna d’un acord PP-BLOC, que repeteixen cansinament, potser pel propi nerviosisme o per tapar les vergonyes del pacte que tenen ambdós.

A la ciutat només hi ha un pacte formalitzat: Orengo-Mut. I un altre que s’estava negociant: Mut-Torró. I eixe no és una remor sinó converses formals, de les que podem donar dates, llocs i participants. Eixe sí que és un pacte que s’estava negociant i que es pot demostrar: la resta són intents de marejar per amagar altres coses

Per al Sr. Mut, la gran prova d’eixe acord està en l’aprovació per part del PP de la moció del Bloc sobre el requisit lingüístic: una prova irrefutable, certament. Suposem que, en base a eixe mateix fil argumental, el Sr. Mut deu estar intentant pactar amb Esquerra Republicana perquè ell, en la junta de govern, va aprovar una subvenció a l’Institut Ramon Llull per divulgar a Roma els actes del Vé Centenari.

Cal ser més seriosos. Nosaltres no solem parlar de remors. I pensàvem que, amb la seua exquisida educació, el Sr. Mut tampoc. Però ja veiem que es perden les formes amb molta facilitat.

I, parlant de remors, la que circula pels ambients polítics és que, davant la ruptura en tres pedaços o tres sectors quasi irreconciliables de la Plataforma, el Sr. Mut ha demanat l’afiliació al PSOE després d’haver estat rebutjada la seua demanda de readmissió en el PP, on sembla que sí s’ha tornat a afiliar el Sr. Soldevila. Eixe sí que és un rumor que circula amb insistència.