Tal com es va anunciar ahir, la regidora de Memòria Democràtica, Alícia Izquierdo, ha reunit este matí els nets i netes de quatre persones afusellades durant els primers anys de la dictadura franquista i recentment identificades entre les 27 restes —24 cossos complets— exhumades a les fosses comunes del cementeri de Gandia. En una compareixença carregada d’emoció, Izquierdo ha fet públics els noms de les víctimes: Manuel Martín Collado, José Giner Gasent, Antoni Orengo Damià i Manuel Castillo García.
«Si ens veieu plorar és perquè estem supercontentes. Hui són tot llàgrimes d’alegria», ha afirmat la regidora, visiblement emocionada, en un acte que simbolitza un pas decisiu en la reparació de les víctimes del franquisme. Izquierdo ha destacat la transcendència del moment, però també ha volgut posar el focus en tot el que encara queda per fer: «Hem volgut vindre fins als peus de la fossa, on encara resten segurament al voltant de 40 persones soterrades ací, als nostres peus, sota una filera de nínxols».
La primera tinenta d’alcaldia ha insistit en el compromís ferm de l’Ajuntament i de les entitats implicades: «Sempre els hem demanat perdó a les famílies. Saben que som ací amb elles, que ens està costant molt, però no anem a parar». En este sentit, ha denunciat la manca de recursos estructurals i ha elevat la reivindicació a escala institucional: «Ha de ser una qüestió d’estat. S’ha d’obligar a les comunitats autònomes, com la nostra, que tenen les competències transferides, a fer complir la llei de memòria democràtica. No pot dependre de si un govern autonòmic té interés o no. La Generalitat ha de posar els recursos necessaris perquè això siga possible… No pot ser que un ajuntament menut haja d’hipotecar el seu futur econòmic per a fer justícia. Les famílies ja han patit prou».
Els testimonis de les famílies
Els testimonis dels familiars han sigut especialment colpidors, carregats d’emoció i de memòria acumulada durant dècades de silenci. Núria Martín, presidenta de l’Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de la fossa de Gandia i neta de Manuel Martín Collado, ha expressat l’alegria «després de tantes dècades d’oblit, de silenci i de lluita, per fi l’hem recuperat». Tot i això, ha assegurat tindre el «cor partit» pels que encara estan soterrats i pendents d’identificar: «La meua alegria no és completa. Pense en els meus companys que tenen els seus familiars baix dels nínxols».
Isabel Orengo, neta d’Antoni Orengo, ha transmés una emoció profunda marcada per les absències: «És molta alegria, però també molta tristesa. Justament el mes passat vam soterrar l’última filla del meu avi. Ella sempre va lluitar per saber on estava». El seu relat ha posat veu a la crueltat dels fets: la seua àvia va anar a arreplegar el cos i no la van deixar, i el van tirar directament a la fossa.
Per part de la família de Manuel Castillo, Jose ha destacat el pes del temps i de la memòria: «Són 90 anys d’incertesa, una ombra que sempre ha estat a casa nostra». I per a José Luís Giner, net de José Giner, «l’espera ha valgut la pena», després que la família comencara als anys 90 a reconstruir la història de l’avi, delatat per un veí i executat mesos després de la guerra, en «temps de pau».
Anys de treball i entrebancs
El camí fins a estes identificacions ha estat llarg i ple d’entrebancs. Els primers passos es remunten a 2017, amb la recollida de mostres d’ADN i la creació d’una xarxa de contacte entre famílies i equips científics. El 2018 es constituïa l’Associació de Víctimes del Franquisme de les fosses de Gandia.
No va ser fins a 2022 quan van començar les primeres prospeccions al cementeri, gràcies a la implicació de la Generalitat i al compromís del llavors regidor de Memòria Democràtica, Nahuel González, a qui Izquierdo ha volgut agrair la faena. Aquells primers intents no van donar resultat: la desinformació i el pas del temps havien esborrat moltes pistes.
La situació va canviar en 2023, quan, en la tercera campanya, es van localitzar finalment les fosses i va començar l’excavació. Els treballs, però, es van interrompre al juny d’eixe any per risc de solsida, en haver-se construït nínxols damunt de les fosses. Fins aleshores s’havien exhumat 24 cossos i restes parcials de tres més. A la dificultat tècnica es van sumar la paralització judicial i la saturació dels bancs d’ADN, que van retardar el procés fins que, en 2024, una subvenció de la Diputació va permetre impulsar els treballs de laboratori que ara han fet possibles les identificacions.
Encara queda molt per fer
Malgrat la importància del pas fet, Izquierdo ha reconegut que el procés està lluny d’haver acabat: encara queden al voltant de 40 víctimes per exhumar al cementeri de Gandia, moltes situades sota els nínxols actuals, cosa que obliga a una intervenció tècnica i humanament molt delicada. L’Ajuntament ja té preparat el procés administratiu per a una nova campanya d’excavació, tot i que la seua execució dependrà de la disponibilitat de recursos econòmics i del suport institucional.
El responsable de l’equip arqueològic d’ArqueoAntro, Miguel Mezquida, ha advertit que no serà possible identificar totes les víctimes, però s’ha reafirmat el compromís de continuar treballant amb les famílies per a arribar al màxim possible.
La regidora ha tancat l’acte amb un missatge que sintetitza l’esperit de la jornada: «Hui els vostres avis són els avis de totes i de tots. Este és un dia d’alegria, però també de compromís. No pararem fins que totes les famílies tinguen resposta».