Dos llavors de mill perlat, un cereal d’origen africà introduït en època andalusina, s’han convertit en la troballa més sorprenent de la darrera campanya d’excavacions al Castell de Bairén. Datades a la primera meitat del segle XI, estes restes constitueixen actualment una de les evidències més antigues documentades d’este cereal a tota la Península Ibèrica, un descobriment que situa el jaciment gandià en el mapa de la investigació arqueològica.
La regidora de Patrimoni, Alícia Izquierdo, ha presentat este matí, juntament amb els arqueòlegs Joan Negre i Pablo Garcia-Borja i l’arquitecte José Manuel Climent, els resultats de la tercera fase del Pla Director de recuperació de la fortalesa, centrada en la restauració i consolidació de dos llenços de muralla, la recuperació de la barbacana i la intervenció sobre l’antiga talaia andalusina.
«Era una alimara andalusina que originalment hauria tingut tres plantes amb terrassa superior. És el primer element originari del conjunt i ara hem pogut consolidar-la i restaurar-la completament», ha explicat Izquierdo sobre esta torre, que precedeix la construcció del castell i és el primer element constructiu documentat al cim de la muntanya.
Vaixella de València, Dénia i el nord d’Àfrica
Les excavacions a l’interior de la torre han deixat també altres troballes rellevants: una vaixella pràcticament completa amb peces procedents de València i Dénia, i una peça ceràmica de possible origen nord-africà, actualment en procés de restauració. A això s’hi sumen restes alimentàries —cabres, ovelles, gallines i altres animals, junt amb llavors de figa, bresquilla, magrana, raïm i garrofes— que dibuixen com vivien i què menjaven els habitants del castell fa mil anys.
Izquierdo ha avançat que l’Ajuntament ja treballa en una futura exposició per a mostrar a la ciutadania estos materials, recuperats tant al Bairén com en altres excavacions arqueològiques desenvolupades recentment a la ciutat.
Més d’1,4 milions invertits i noves fases fins a 2030
La inversió acumulada en el Castell de Bairén, combinant fons europeus FEDER, Plans de Sostenibilitat Turística, fons Next Generation, subvencions d’altres administracions i aportacions municipals, supera ja els 1,4 milions d’euros, que han permés recuperar estructures històriques, consolidar muralles, habilitar recorreguts visitables i avançar en el coneixement científic del jaciment.
La quarta fase, prevista entre finals d’enguany i principis de 2027, comptarà amb una inversió estimada de 250.000 euros i permetrà continuar excavant i restaurant la muralla occidental de l’albacar, ampliant els recorreguts visitables fins a la porta principal del recinte. «Paral·lelament, l’Ajuntament manté la sol·licitud presentada al programa estatal del 2% Cultural, una ajuda que permetria impulsar noves actuacions de gran envergadura i avançar de manera decisiva en la recuperació integral del conjunt arqueològic», ha explicat la regidora.
Entre els objectius futurs es troben també la millora dels accessos, la creació d’una zona d’aparcament, la instal·lació de serveis públics i la possibilitat d’habilitar un centre d’interpretació que facilite la visita i la comprensió del monument. «L’objectiu és poder completar les excavacions, continuar restaurant les estructures conservades i fer el Castell de Bairén cada vegada més accessible i atractiu per a la ciutadania i per a les persones que visiten Gandia», ha conclòs Izquierdo, que ha animat la ciutadania a descobrir el Parc Arqueològic a través de les visites guiades organitzades per l’Ajuntament.