TITULAR:
«Podrem portar a casa els nostres avis»: Gandia retornarà dissabte les restes de quatre víctimes del franquisme a les seues famílies
(alternativa: «L’Escola Pia, antiga presó franquista, acollirà l’acte de reparació a les víctimes de les fosses de Gandia»)
COS DE LA NOTÍCIA:
Prop de noranta anys d’espera culminaran este dissabte 13 de juny, a les 12 hores, quan les restes de Manuel Martín Collado, José Giner Gasent, Antoni Orengo Damià i Manuel Castillo García —quatre víctimes del franquisme identificades després d’anys d’investigació, treball arqueològic i anàlisis genètiques— siguen lliurades finalment a les seues famílies. L’acte, presentat este matí per la regidora de Memòria Democràtica, Alícia Izquierdo, junt amb la presidenta de l’Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de les Fosses de Gandia, Núria Martín, tindrà lloc al claustre de l’Escola Pia.
«Podrem portar a casa els nostres avis», ha resumit Martín, que ha expressat l’emoció amb què les famílies esperen la cerimònia: «Serà un dia ple d’emocions i de records». La presidenta de l’associació, neta d’una de les víctimes, ha volgut desmentir els arguments que sovint envolten els processos de recuperació de la memòria democràtica: «No busquem venjança ni obrir ferides. Tot el contrari. Busquem tancar-les. Sols busquem justícia i memòria. De dignitat ja en teníem molta».
Un acte de reparació, justícia i dignitat
Per a Izquierdo, este lliurament és la culminació de tot el procés de recuperació de la memòria democràtica desenvolupat durant els darrers anys: «És un acte de reparació, de justícia i de dignitat. L’acte que tindrem dissabte és justament pel qual hem fet tot el que hem fet anteriorment. Res té sentit si no podem arribar a un moment com este». La regidora ha subratllat que la jornada no és només per a les quatre famílies directament afectades, sinó també per a totes les que encara esperen poder identificar els seus familiars: «Hem parlat estos dies amb familiars que encara no han pogut identificar els seus éssers estimats, però que senten com a pròpies estes quatre persones».
Per què l’Escola Pia
L’elecció del lloc no és casual. L’edifici, antiga seu de la Universitat de Gandia, va ser utilitzat pel règim franquista com a presó comarcal en els primers anys de la dictadura. Segons ha explicat Izquierdo, en la documentació de l’època consta que, després d’un suposat intent de fugida, vint persones tancades allí van ser afusellades al mateix pati de l’Escola Pia el 31 d’octubre de 1940. Tres de les quatre víctimes que dissabte tornaran amb les seues famílies formaven part d’aquella saca: «Tres d’ells van passar allí la seua última nit amb vida i dissabte tornaran a l’Escola Pia per a poder tornar definitivament amb les seues famílies».
La regidora ha volgut agrair la col·laboració de la comunitat escolàpia i del centre educatiu, que hui acull una escola, la UNED, l’EPA i una sala d’exposicions: «És un lloc ple de vida. Però encara hi ha persones que quan passen per allí recorden la presó. Per això era tan important poder celebrar este acte en este espai».
Un acte obert a tota la ciutat
L’acte serà públic, una decisió presa a petició de les pròpies famílies: «Podria haver sigut un acte privat, restringit als familiars, però elles han volgut compartir este moment amb la societat», ha explicat Izquierdo. Hi participaran representants institucionals de diferents administracions —entre elles la directora general de Memòria Democràtica del Ministeri de Política Territorial, Zoraida Hijosa, i la vicepresidenta de la Diputació de València, Natàlia Enguix—, així com representants del moviment memorialista, l’equip científic responsable de l’exhumació i identificació, i familiars de les víctimes. La cerimònia inclourà també col·laboracions musicals, entre elles la participació de Borja Penalba i d’un duet de corda.
Martín ha destacat, finalment, l’abast que tindrà l’acte més enllà de les famílies: «És un moment molt important per als familiars, però també per a Gandia. Este acte formarà part de la història de la nostra ciutat». Izquierdo ha reivindicat, en la mateixa línia, la memòria democràtica com una eina per a construir una societat més justa: «El que busquem és que la societat entenga el que va passar, que es puguen tancar ferides i que el diàleg, la concòrdia i la recerca de la pau continuen marcant el nostre present i el nostre futur».