«Heu tornat a casa.» Amb estes tres paraules ha tancat Alícia Izquierdo, primera tinenta d’alcaldia i regidora de Memòria Democràtica, una de les jornades més emotives i transcendents de la història democràtica de Gandia. El claustre de l’Escola Pia, antiga presó franquista, ha acollit hui l’acte cívic de lliurament als familiars de les restes de les quatre primeres víctimes del franquisme identificades entre les persones exhumades de les fosses comunes del cementeri municipal: Manuel Martín Collado, José Giner Gasent, Antonio Orengo Damià i Manuel Castillo García, que tornen a casa dels seus després de quasi 87 anys d’espera.
L’acte ha comptat amb la presència de familiars de les víctimes, representants d’entitats memorialistes, membres de la corporació municipal, alcaldes i regidors de la comarca, representants institucionals de diferents administracions i nombrosos ciutadans i ciutadanes que han volgut acompanyar les famílies en un moment històric per a la ciutat.
«No tornen custodiats per la por, sinó abraçats per l’afecte»
Izquierdo, encarregada de conduir la cerimònia, ha definit l’acte com «profundament humà. Un acte que parla del dolor, sí, però sobretot de l’amor. De la fidelitat d’unes famílies que, durant vuitanta-set anys, han sostingut l’absència i han mantingut viva la presència d’aquells que els van ser arrabassats». La regidora ha volgut agrair especialment a les famílies haver convertit el que podia haver sigut un moment estrictament íntim en un acte públic de dignitat col·lectiva: «Gràcies per haver decidit compartir amb tot un poble este retorn. Per entendre que la memòria dels vostres és també patrimoni moral de la nostra societat».
Izquierdo ha destacat la força simbòlica de celebrar l’acte a l’Escola Pia, l’espai on molts dels represaliats van passar les seues últimes hores de vida i on tres de les quatre víctimes identificades van ser afusellades: «Este espai va ser testimoni de la barbàrie. Va veure com la repressió franquista intentava imposar no només la mort, sinó també l’oblit. Però hui tornen. No tornen custodiats per la por, sinó abraçats per l’afecte dels seus. No tornen desposseïts del seu nom, sinó cridats un a un amb orgull i tendresa».
La regidora ha insistit que la recuperació de la memòria democràtica és una qüestió de drets humans i de qualitat democràtica: «Hui no reobrim ferides. Les ferides han existit sempre. El que fem és dignificar-les. Posar llum allà on es va voler imposar la foscor. Restituir, encara que siga tard, una part de la justícia que els va ser negada».
Una cerimònia carregada de simbolisme
La cerimònia ha començat amb l’entrada de les urnes amb les restes de les víctimes, acompanyades per les seues famílies i per la interpretació musical del Cant dels ocells, a càrrec d’un duet de corda. Posteriorment han intervingut el director dels treballs d’exhumació i identificació, Miquel Mezquida; la directora general de Memòria Democràtica del Govern d’Espanya, Zoraida Hijosa; i la vicepresidenta primera de la Diputació de València i diputada de Memòria Democràtica, Natàlia Enguix.
Les actuacions musicals de Borja Penalba i del duet de corda, molt aplaudides pel públic, han acompanyat una cerimònia que ha tingut el seu moment més emotiu amb les intervencions dels familiars de Manuel Castillo García, José Giner Gasent, Manuel Martín Collado i Antoni Orengo Damià, que han compartit els seus records, la història de les seues famílies i el significat de poder recuperar, finalment, els seus éssers estimats.
L’acte ha conclòs amb les paraules de comiat d’Izquierdo i la interpretació de la Muixeranga, que ha posat fi a una jornada que quedarà per sempre en la memòria col·lectiva de Gandia.