Tres propostes del BLOC, per Josep M. Moya

El passat plenari, el Bloc presentàrem tres mocions plenàries que foren aprovades, totes, per unanimitat. Dos d’elles tenen una incidència local directa. La primera feia referència a la reiteració de la demanda a l’Autoritat Portuària de València de la instal·lació al Port de Gandia d’una marina pública, tant per resoldre el greuge creat amb la desaparició de l’anterior amb l’excusa dels megaiots (que mai arribaren) i de la Copa Amèrica, com per donar possibilitats als ciutadans amb menys recursos, com fan a la immensa majoria dels ports de la Mediterrània. I en la segona, plantejàvem la conveniència d’adreçar-se a la Diputació de València per demanar-li que execute el tram de la carretera Natzaret-Oliva fins la rotonda del Molí de Santa Maria, quatre-cents metres escassos que suposarien una millor connectivitat per a l’empresa Cartonajes Unión i acabar d’una vegada per totes amb el pas diari i continu de camions de gran tonatge pel barri del Molí, que han hagut de suportar des de fa ja decennis.

La tercera moció tenia un caràcter més ideològic. Demanava la condemna dels atacs de l’exèrcit marroquí als campaments sahrauís de El Aaiun i aprofitava per recordar este conflicte que va crear l’estat espanyol ara fa 35 anys i del que tan miserablement sembla desentendre’s, anteposant els interessos econòmics i estratègics a la vida de ciutadans, encara legalment espanyols, i al dret d’autodeterminació dels pobles, consagrat per les Nacions Unides.

Moltes vegades se’ns acusa als representants públics de fer política d’esquenes a la ciutadania. Personalment, crec que de forma injusta se’ns posa a tots en el mateix sac. Ací tenim tres exemples recents. Una altra cosa és que alguns mitjans de comunicació ens neguen i ens silencien sistemàticament. Les nostres mocions o propostes, de gestió o ideològiques, tenen un escàs ressò (si es que apareixen) per evitar qualsevol ombra de protagonisme fora del parany Orengo.es. Evidentment, som molts respectuosos amb la línia editorial de cadascú i la llibertat d’expressió. Tampoc pretenem donar lliçons d’ètica periodística. Però en el cas dels mitjans públics han d’imperar els principis de pluralitat, veracitat i imparcialitat. Tot el contrari és un menyspreu i una estafa a la democràcia i a la ciutadania, com és el cas de Canal 9. La nostra obligació és denunciar-ho. A qui corresponga.

Article publicat el 26-11-2010 a la revista pública (Iniciatives de Comunicació de Gandia, SL) Tot Gandia

Arxivat en: Economia i Ocupació

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *