La regidora de Patrimoni Històric, Artístic i Cultural, Alícia Izquierdo, junt a l’assessor del departament i historiador d’art, Vicent Pellicer, i el restaurador, Romà Calafat, ha presentat aquest matí en roda de premsa la darrera restauració realitzada dins del programa ‘Gandia restaura’ al quadre Sant Roc i Sant Francesc. L’obra de Jeroni Jacint Espinosa data de la primera meitat del segle XVII i pertany al període del Barroc.
Aquesta és una de les pintures del patrimoni municipal a la qual mai se li havia donat cap importància, per la qual cosa tampoc s’havia fet cap estudi al seu voltant. “He aconseguit arribar a la pintura original. Són colors obscurs, però són així perquè es vol donar importància als diferents punts de llum“, ha assenyalat Calafat.
Tanmateix, hom sempre ha sospitat de la seua vàlua que ara, després de la restauració, podem confirmar. Fins no fa molt, la pintura presidia el retaule major de l’església per ser el sant titular, però la van substituir i ara ocupava l’espai d’un dels laterals de l’edifici. Tal i com ha afirmat Izquierdo: “l’objectiu d’aquesta restauració és que aquest quadre torne a presidir l’altar de l’Esglèsia de Sant Roc“.
“A banda de ser patrimoni cultural i artístic de l’Ajuntament de Gandia és una obra de gran qualitat“, ha destacat l’historiador de l’art. Tal i com ha explicat, es tracta d’una obra que pertany a l’estil Barroc, però que per les seues proporcions harmòniques es pot relacionar també amb el Renaixement. Quant a la composició de la pintura és, d’una banda, tancada per la mirada entre l’àngel i Sant Roc; i, d’altra banda, trobem la figura de Sant Francesc que mira directament a l’espectador.
Història que representa el quadre
Segons la tradició, Sant Roc va nàixer a Montpeller i va morir a Voghera (Itàlia). Va abandonar la casa dels seus pares i va anar de peregrinació a Roma però, al declarar-se una epidèmia de pesta es va dedicar a curar els malalts. Va acabar contagiat i va haver d’aïllar-se a les afores de la ciutat. Un gos li portava un rotllo de pa que furtava de la taula del seu amo i un àngel li curava les ferides. La seua devoció i el seu culte es va estendre per tot Europa i a hores d’ara és el sant que té més capelles i esglésies dedicades arreu del món.
L’any 1557 va arribar a Gandia una epidèmia de pesta per lo qual, les autoritats saclamaren a Sant Roc declarant festiu el 16 d’agost. Anys després, li van erigir una ermita que es va acabar de construir en 1587. Un any després, el duc Carles de Borja i Castro va manifestar el propòsit de fundar en l’ermita de Sant Roc un convent de franciscans de la Reforma de sant Pere d’Alcántara. Per això, la presència de Sant Francesc d’Assís junt al titular de lesglésia i del convent.