La plaça Rei Jaume I es va convertir dissabte passat en l’escenari d’una nova edició del Correllengua, la jornada dedicada a la defensa i la promoció de la llengua, la cultura i la identitat valencianes, amb una programació que va combinar activitats infantils, poesia, música, danses tradicionals i reivindicació.
L’acte, organitzat pel Casal Jaume I de la Safor-Valldigna i Acció Cultural del País Valencià (ACPV), va comptar amb la col·laboració de les regidories d’Educació, Política Lingüística i Infància, i Cultura de l’Ajuntament de Gandia, així com d’entitats i col·lectius com La Marella, Saforíssims, Societat Literària, la Colla de la Safor, Roda i Volta i la Muixeranga de la Safor, junt amb el CEIC Alfons el Vell i l’oficina municipal de promoció del valencià AVIVA Gandia. Hi van participar les regidores d’Educació, Política Lingüística i Infància, Esther Sapena; de Patrimoni i Memòria Democràtica, Alícia Izquierdo; i de Sanitat, Liduvina Gil.
Homenatge a Josep Piera
Un dels moments més emotius de la jornada va ser l’homenatge al poeta benioper Josep Piera, figura fonamental de la literatura valenciana contemporània, que ens va deixar recentment. Un grup de joves de Saforíssims, Societat Literària, va llegir diversos poemes de l’autor, acompanyats pels poetes Ferran Bretó i Maria Josep Escrivà, en un acte de reconeixement a una de les veus més estimades de la comarca.
La flama del Correllengua va ser portada per Melània Bañó, filla de l’homenot de Beniopa, en un moment carregat de simbolisme que va comptar amb la música de la Colla de la Safor, les danses del grup Roda i Volta i l’actuació de la Muixeranga de la Safor.
Manifest i reivindicacions del col·lectiu docent
La jornada va continuar amb la lectura del manifest del Correllengua 2026 i de les reivindicacions del col·lectiu docent, a càrrec de Maria Josep Gonga, «Gongui», i Ximo Vidal, abans de donar pas al sopar popular i a les actuacions musicals de Sa Pena i Rosio Cano, que van posar el punt final a la festa.
Amb esta celebració, Gandia va tornar a fer de la plaça un espai de trobada per a reivindicar la vitalitat de la nostra llengua i el compromís col·lectiu amb la seua defensa, transmissió i ús social.