Josep Miquel Moya. Publicat a Gente 03-09-2010.
Feia unes setmanes, l’editor d’este setmanari reflexionava sobre el silenci del Bloc arran de l’afer dels logotips de Gandia, presumptament usurpats pel PP. Té raó el Sr. Arnau: el Bloc no ens hem pronunciat públicament. Però, a banda de la complicació del tema (amb acusacions i desmentits, als que ja estem desgraciadament acostumats) no ho hem fet perquè sentim vergonya sobre la manera d’entendre la política d’alguns dels nostres “companys” de consistori. A hores d’ara, el desprestigi de la política és tan elevat i tan preocupant que estem decidits a no col•laborar en l’escalada d’insults, insinuacions, mitges veritats i mitges mentides en la que estem instal•lats des de fa temps. L’últim afer de les declaracions de renda dels regidors n’és una altra mostra. Patètica mostra, en la qual, amb l’excusa de la transparència i d’evitar suspicàcies, acabem aconseguint l’efecte contrari: que la ciutadania en parle i sospite.
I, clar està, s’acabe amb la maleïda i injusta frase: “tots són igual”. Els regidors del Bloc no tenim cap problema en presentar les declaracions de la renda (nostres i de les nostres parelles). Però ens sembla inaudit que tant el PP com el PSOE siguen capaços de demanar les declaracions dels altres i no les seues: el PP demanava les del govern i el PSOE les dels portaveus, encara que, finalment, feren extensible la demanda a tots els regidors. Estem absolutament d’acord amb les manifestacions del portaveu de Plataforma, el Sr. Mut, quan qualificava este nou episodi d’enfrontament partidista com a vergonyós. Perquè ho és.
Igual que ho és el dels logotips de Gandia, amb noves acusacions, entre les que han destacat les del Secretari de Joves Socialistes, José Manuel Prieto, que acusava Noves Generacions del PP de voler confondre institució amb partit. Cert. Però no sé per què tots tendeixen a veure la palla en l’ull de l’altre i no els molesta la biga que tenen al seu. Perquè, de la mateixa manera, és igual de reprovable l’intent de confusió de la festa d’Orengo i l’actual campanya publicitària del PSOE “Gandia ens uneix”, on, fins i tot, s’utilitzen les mateixes veus que per a les campanyes institucionals. Suposem que el Sr. Prieto deu estar afectat per les acusacions sobre ell arran de les beques de la Diputació. Té dret a estar-ho. Però, al capdavall, acaba fent el mateix que rebutja.
Esta legislatura ha estat ben convulsa. Les acusacions i les baralles, amb profusió d’insults més o menys subtils, han sovintejat. Les bases, però, foren posades en l’anterior, amb les acusacions de corrupció que va efectuar Mut contra Orengo i la querella criminal d’este contra aquell. En esta, però, ens hem superat. Sobretot per l’alcalde (amb acusacions sobre la vida privada de Torró) o la seua famosa “torronitis” i el propi portaveu del PP. També nosaltres, no ho podem negar, hem contribuït involuntàriament de vegades.
Silencis? Sí, per vergonya. Hem assistit a les acusacions sobre les col•locacions de familiars de regidors, no desmentides, i que han suposat un nou “i tu més”. Per cert que, sobre estes coses, també hi ha silencis d’alguns mitjans de comunicació tot i ser un tema essencial que en altres llocs (potser perquè els actors tenen un altre carnet?) es denuncia i es persegueix.
Molts silencis, en definitiva. I massa política barroera i partidista, com mai s’havia vist. D’uns i d’altres. Però potser siga pitjor el que s’exerceix des del poder i per un partit suposadament d’esquerres. Com a mostra, el darrer invent: una revista gratuïta de distribució massiva feta des de GTV (la televisió pública!), tot just en precampanya electoral, en època de crisi i competint amb altres setmanaris, com per exemple este. No és això un ús partidista de les institucions o les empreses públiques? Hi hauran silencis al respecte?