Josep Miquel Moya. Publicat a la revista Tot Gandia el 3-09-2010.

Ens ha envaït una nova publicitat municipal: “Som transparents”, diu. Esta nova despesa ve justificada per l’informe de l’organització Transparència Internacional (TI) que avalua el grau d’informació que aporten les pàgines webs dels ajuntaments. La mateixa organització, en el seu informe de 2009, qualificava Gandia com una de les ciutats menys transparents de l’estat. Aquella notícia va ser contestada pel govern municipal (Ràdio Gandia recordava les paraules del Sr. Boix) amb menyspreu: desqualificaven l’organització i conclogueren que eixe informe no tenia cap credibilitat. Per suposat, cap campanya: “No som transparents”. Hui, un any més tard, les millores (certes i indiscutibles) introduïdes en la pàgina web de l’Ajuntament han fet que la valoració de Gandia siga millor. I, clar està, ara sí que eixa organització té credibilitat i la seua opinió és definitiva. Tant, que ha estat motiu d’una intensa campanya publicitària, pagada per tots, clar.

Però no cal confondre l’avaluació de la pàgina web (que és el que es fa TI) amb la veritable “transparència”. De fet, els regidors del grup municipal del BLOC-Verds (que representem a una part gens menyspreable de la ciutadania) podem constatar com la qualitat democràtica ha minvat fins a límits de “no-retorn”. Ostracisme, falta d’informació i de participació, contractacions selectives d’amics i coneguts… I és ben trist que siga el principal partit progressista (o potser no tant?) qui pilote un govern caracteritzat per eixos comportaments, legals però profundament immorals. Els mateixos instruments (com ara l’abús de les empreses públiques) i les mateixes formes (sectàries i alienadores) que el PP valencià.

Definitivament, no ha estat una legislatura caracteritzada per la participació ni per la voluntat d’escoltar l’altre. La darrera mostra ha estat el rebuig a una moció presentada pel Bloc per a la realització d’una consulta popular sobre el projecte del tramvia. Un projecte polèmic i discutit, l’envergadura i la transcendència del qual justifica eixa consulta, que, a més, reconeix la Carta de Participació Ciutadana de Gandia. Però el govern municipal aplica, escrupolosament, el pensament de Shakespeare: “el mateix dimoni citarà la Bíblia si li convé”. I així, rebutja l’opinió sobre el tramvia del Conseller d’Infrastructures (“és una barbaritat”, va dir”) però promociona les del Conseller Cotino (“és una inversió productiva”, ha dit l’home). O menysprea i desqualifica l’informe de TI del 2009 però es gasta un feix de diners publicitant el del 2010, senzillament perquè han millorat la pàgina web. Però el dimoni, encara que esmente la Bíblia, continua sent el dimoni. I el govern municipal, amb tanta campanya autopublicitària, deu creure que, com deia Goebbels, una mentida repetida de manera adequada moltes vegades, acaba convertint-se en una veritat.