Article de Daniel Muñoz, Director General Medi Natural, publicat diumenge 26 setembre 2021 en el diari Levante Safor
“No hi ha cap tipus de discussió política ni ideològica”. Amb aquests termes presentava la consellera Mireia Mollà el nou Visor per a l’adaptació al canvi climàtic de la costa. Aquesta ferramenta, disponible en la web de la conselleria, ha estat elaborada partir de les prediccions realitzades pels experts en canvi climàtic de l’ONU i reflectides en els informes del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC). Les dades, adaptades al nostre territori per l’Institut Cartogràfic Valencià, mostren els diferents escenaris als que ens anem a enfrontar en les pròximes dècades, tot depenent del ritme d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Si aconseguim que el màxim d’emissions no vaja més enllà de l’any 2040 ens situarem en l’escenari anomenat RCP 4,5. Per contra, si continuem emetent al llarg de tot el segle XXI ens situarem en el pitjor dels escenaris, l’RCP 8,5. Algunes de les imatges i de les dades per a la costa saforenca són realment preocupants, malgrat que no som els pitjors parats del territori valencià. Les prediccions per a municipis com Daimús, Bellreguard, Miramar i Piles són alarmants. No sols es preveu que desapareguen les platges sinó que l’augment del nivell del mar (en els pitjors escenaris) podria arribar a engolir totalment els passejos marítims i les construccions més avançades d’aquests pobles.
Al municipi de Gandia el visor no mostra un risc tan elevat com a les poblacions del sud de la comarca, almenys en quant a l’erosió i retrocés de la línia de costa. No obstant, l’escenari RCP 8,5 per a finals de segle, assenyala un augment del nivell mitjà del mar de poc més de mig metre, provocant retrocessos molt importants cap al final de la platja nord, on es pot arribar a perdre la meitat de l’actual superfície de platja. En l’apartat d’impactes la cosa ja és ben diferent. Les projeccions mostren, inclús en els escenaris més favorables, episodis de grans inundacions que afectarien gairebé tota la superfície de les marjals de Gandia, Xeresa, Xeraco i Tavernes.
La planificació i gestió de les accions necessàries per a mitigar aquests impactes sobre la línia de costa i sobre els aiguamolls és, al meu parer, una de les coses més importants a les que deguem enfrontar-nos com administració local. El model econòmic i social de la nostra ciutat està lligat en gran mesura al grau i recurrència d’aquests impactes. Tenim un gran percentatge de població que viu en aquest àmbit, tenim un sector turístic que s’assenta majoritàriament a la zona costera, i per últim tenim localitzats a les marjals els més preuats dels recursos naturals que existeixen; l’aigua dolça i la terra fèrtil. En eixe sentit és totalment imprescindible aplicar polítiques per a reduir les emissions. Però aquestes no seran suficients perquè molt del mal ja està fet i no es soluciona tan sols deixant d’emetre. Les polítiques i les inversions en recuperació d’espais degradats, en la restauració de les funcions dels ecosistemes i en el manteniment d’infraestructures naturals han de cobrar més protagonisme que mai per tal d’assegurar que els impactes previstos, dels quals ja no podem escapar, siguen mitigats i colpegen amb la menor intensitat possible.
A Europa pareixen haver entès que el camí de la transició ecològica és l’únic possible per a no situar-nos en l’abisme ambiental. I això es nota, per exemple, en els fons europeus anomenats Next Generation. L’estat espanyol rebrà (ja està rebent) fins a 140.000 milions d’euros d’aquest fons, dels quals 70.000 són en transferències no reemborsables. D’aquests últims el 40% està dedicat a la transició ecològica, amb 10.400 milions per a infraestructures i ecosistemes. Una bona dada per entendre la importància de la que parlem.
Des de l’àrea de Medi Natural treballem a hores d’ara en moltes línies per tal de captar aquest finançament. En quant a la planificació estem col·laborant activament en els Plans de Sostenibilitat Turística, on la majoria de les accions tenen un fort component ambiental. Estem redactant plans per ordenar la gran infraestructura verda municipal i plans per a generar més espais verds urbans. També tenim l’estratègia de reducció de les emissions quasi a punt, una ferramenta que ens permetrà concórrer a totes les subvencions en matèria d’energies renovables. Per últim tenim la redacció de projectes de restauració d’alguns dels espais naturals més importants de la ciutat. Tot en una mateixa direcció, adaptar i mitigar. Buscar la resiliència, eixe nou concepte de moda que des de molts sectors, també des d’alguns grups polítics, es pretén tergiversar i pervertir, tal i com han fet durant dècades amb la sostenibilitat. La resiliència, la sostenibilitat i la transició ecològica no admeten interpretacions interessades. Són conceptes tan importants que és intolerable permetre la seua degradació i conversió en un rentat d’imatge política o comercial. “The new generations” no ens perdonaran seguir aquesta dinàmica. No es pot dir alegrement que una nova autovia és imprescindible i resilient quan aquesta travessa una horta històrica, fèrtil i amb capacitat d’alimentar a milers i milers de persones. No es pot dir alegrement que un càmping de 20 hectàrees i capacitat per a 3000 persones és sostenible quan es situa sobre una marjal protegida, amenaçada greument pel canvi climàtic i assenyalada una i mil vegades per tot tipus d’experts com un els ecosistemes més importants i fràgils del planeta. No podem seguir pel camí de les incoherències, és inassumible que el PATIVEL, l’instrument d’ordenació i protecció del litoral més important i valent de l’estat espanyol estiga en risc de ser anul·lat pels jutges. Tampoc pot ser que s’estiga entrebancant l’aplicació de la taxa turística, quan podria ser una font de finançament de primer ordre per a la sostenibilitat d’un sector que inevitablement impacta en els recursos naturals. Com deia la consellera ací no hi ha discussió política ni ideològica. El nou visor pot equivocar-se d’uns metres però la mar puja i ens acaça per llevant mentre creixen els gran incendis forestals per ponent. Com dirien els pescadors de Cullera el canvi climàtic ens està pillant perduts i amb tot el “tinglao” pel mig.