Juntament amb Morella, Sueca i Vinaròs, Gandia ha estat impulsora de la Xarxa de ciutats valencianes de la Fundació Ramon Llull. A aquests ajuntaments, els n’han seguit després molts altres. Potser a la immensa majoria de ciutadans açò no els dirà absolutament res. Això és la millor prova de la necessitat de continuar cercant mecanismes per promocionar i difondre l’ús social i institucional de la nostra llengua. Perquè si en compte de parlar de la Fundació Ramon Llull ho férem del “Instituto Cervantes” de ben segur que hi hauria molta més gent que sabria a quina institució ens referim.

El paral·lelisme entre les dos institucions és pertinent perquè tenen la mateixa missió tot i que respecte de llengües diferents. L’Institut Ramon Llull, que forma part de la fundació homònima, té com a finalitat “la projecció exterior de la llengua catalana i de la cultura que s’hi expressa en totes les seves modalitats, matèries i mitjans d’expressió, així com la seva difusió i l’ensenyament fora del domini lingüístic tenint en compte totes les seves modalitats i variants”. La darrera activitat es du a terme precisament a Gandia aquests primers dies de setembre: la inauguració del curs de llengua catalana a les universitats de l’exterior i les xxiii Jornades internacionals per a professors de català.

L’únic partit que va votar en contra de l’entrada de Gandia en aquesta institució va ser el PP, el nominal i l’ideològic (la Plataforma de Gandia, l’aliada d’Orengo, també s’hi va oposar). A ningú no li pot estranyar. Com a exemple del seu (fals) “compromís” amb la promoció exterior del valencià –ara no toca parlar de la ‘interior’…- esmentarem dos exemples: el primer, la renúncia de l’inefable Font de Mora a usar el valencià en el Comité de les Regions Europees, tot i que la presidència li va dir que podia fer-ho; el segon, l’astracanada dels 6.000 euros de diners públic que van fer gastar per traduir del català al valencià l’espot de les darreres eleccions europees, traducció que no ha canviat ni una paraula, només l’accent o la pronúncia, i només per a C9, mentre que la ràdio ha emés el mateix a Catalunya que ací –i ningú no ha dit que no ho entenia…

El Bloc va donar suport, evidentment, a l’entrada de Gandia en una institució que es compromet a escampar pel món el coneixement del valencià i de la nostra cultura. Encara més: a través del grup parlamentari de Compromís, del qual formem part, va proposar que la Generalitat Valenciana responguera positivament a la invitació de ser-ne part, en igualtat de drets i deures que el govern d’Andorra, la Generalitat de Catalunya o el govern de les Illes Balears, posem per cas. Ací és on va vindre la sorpresa, ja que a més del PP, també el PSPV-PSOE va votar en contra.

L’alcalde Orengo s’ha assegut hui, 7 de setembre, a la taula presidencial que inaugurava el curs i les jornades que he esmentat més amunt. El seu amic, excandidat a la secretaria del seu partit i alcalde de Morella, Ximo Puig, ha escrit aquests dies al seu bloc d’Internet un article a favor del manteniment de les sigles PV i de la denominació País Valencià al si del partit. Ens en congratulem, però són els perdedors del darrer congrés socialista, que va guanyar Alarte, que és qui va ordenar el vot en contra a l’entrada al Ramon Llull (cosa que va provocar alguna dimissió) i continua encabotat a substituir País Valencià per Comunitat Valenciana, tot i l’oposició de gran part del seu partit.

Hauríem de felicitar Orengo, no obstant això, per la seua coherència, en mantindre una línia no coincident a la de la direcció del seu partit? Serà Orengo el paladí de la causa? El problema és que no hi haurà tal causa: el PSOE valencià es troba ben lluny de caure en una crisi, ni tan sols d’obrir un debat intern seriós, per cap qüestió relativa a la nostra llengua i cultura. El seu sí a l’estatutet de la vergonya de Camps i companyia, la seua assumpció progressiva del populisme, les afirmacions cada vegada més freqüents de socialistes que diuen que això no interessa ningú, els han fet posar en un darrer pla tot allò relatiu a la cultura i la identitat valencianes. Més ben dit, ho estan posant en el pla purament retòric, simbòlic, útil per a la batalla partidista però sense interés pels avanços efectius en la normalització lingüística i cultural. Exactament al mateix calaix que ho té guardat el PP, encara que puga canviar (cada vegada menys) el color d’alguna tovalla.

Josep-Àngel Mas i Castells (Secretari de Cultura del BLOC de Gandia).