Deia Konrad Adenauer que en política allò important no és tindre raó sinó que te la donen. Això deuen pensar des del PSOE local perquè comença a resultar quasi irrisori l’ús que fan de les afirmacions dels altres. Tenim un exemple amb l’informe de l’organització Transparència Internacional. Eixa organització analitza tots els anys la informació que se subministra des de les pàgines web dels ajuntaments. L’any 2009, Gandia no eixia gens ben parada: de fet, apareixia als darrers llocs. Açò va ser qualificat pel govern municipal com a intranscendent, arribant fins i tot a qüestionar l’organització emissora, acusant-la de falta de credibilitat. Al 2010, després de les millores introduïdes, la pàgina web de l’ajuntament ofereix més informació. Tot i que no cal confondre informació amb transparència o participació, el nou informe anual col·loca Gandia en un bon lloc. I, ara sí, aquella organització que no tenia credibilitat en el 2009, aquell informe intranscendent, esdevé dogma de fe i justifica una intensíssima i caríssima campanya institucional (que paguem tots): “Som transparents”. Mai hem estat en contra de les campanyes institucionals perquè, de vegades, són necessàries i quasi imprescindibles. Però tampoc mai hem entès aquelles que no aporten cap informació útil a la ciutadania i que només pretenen l’autopromoció, com és el cas.
Seguint Adenauer, hem tingut fa poc un altre exemple relacionat amb el tramvia. Resulta que dos consellers de la Generalitat han manifestat coses diferents sobre el projecte: l’un, el Sr. Flores, que és una barbaritat, i l’altre, el Sr. Cotino, que és una inversió productiva. No estaria de més que s’aclariren entre ells, si és que poden, Però és realment paradoxal que dirigents socialistes municipals, criticaren i quasi linxaren el primer i ara lloen el segon. Evidentment, qui té raó és Cotino, faltaria més! I, en conseqüència, creuen que ells també la tenen. Deia Shakespeare que el mateix dimoni citaria la Bíblia si li convinguera. Este comportament resultaria una simple anècdota si no fora perquè l’apliquen sistemàticament, fins i tot amb greu risc de caure en posats totalitaris i antidemocràtics. “Totes les discussions se centren en pintar l’adversari com un idiota o com un canalla”, deia Paul Valery. Perillosa i empobridora dinàmica. Però encara ho és més la falta de tarannà democràtic i de poca capacitat de diàleg. La lògica del govern municipal és molt senzilla però aterridora. Si em dones la raó, tens un comportament responsable. Però si no me la dones, si discrepes, ets un irresponsable i vas contra el bé de la ciutat. I com allò important no és tindre raó sinó que me la donen, de res valen arguments fonamentats i evidències. Si fa no fa, a un pas del feixisme. Potser estiguem equivocats en la nostra oposició al tramvia. Tenim, però, els nostres arguments. Però, acàs no pot ser que els equivocats siguen ells? Han assolit la infal·libilitat? M’agraden les persones que defensen els seus posicionaments. Però només si ho fan després d’escoltar els altres. Prendre postura a priori i condemnar a la foguera (quan no menysprear i insultar) a tots els que discrepen sense escoltar els seus raonaments és l’antítesi de la democràcia. Com deia Esop, quan un llop s’entesta en tindre raó, pobres corders.
Josep Miquel Moya
* Article publicat el 28-08-2010 a l’edició comarcal del diari Levante-EMV