El model dels econacionalistes passa pel camí del verd, pel recreixement cap a dins de la ciutat, per la qualitat de vida i la millora dels espais; i cap a fora, l’ordenament de l’espai fantasma (aquell que al plànol és agrícola però realment és un terreny construït d’edificacions de baixa densitat); i el disseny d’espais periurbans que limiten el creixement urbanístic i augmenten exponencialment el creixement de qualitat de vida: “això és l’Anella Verda”.

XAVI RÓDENAS, candidat del BLOC-Iniciativa-Verds: “Durant la legislatura 2008-2011, el departament de Territori i Sostenibilitat, comandat per Fernando Mut, ha desvirtuat aquesta anella, minoritzant-la i convertint-la en un conjunt de parcs i jardins connectats entre si dins de la ciutat. Celebrem aquest nou espai interconnectat, però aquest espai no és l’Anella Verda, no és un espai que condiciona de forma sostenible i de forma ètica el futur de l’urbanisme municipal. No, un espai que dissenya la ciutat del present i del futur”.

L’ANELLA VERDA: Des de la platja de l’Ahuir, entre la partida de les Galerasses, passant per l’Ullal Fosc, d’allí als Ullals de la Perla i de l’Estany i anant al castell de Bairén, reseguint per la finca de Rausell que enganxa en la serreta de Sta Anna, el calvari de Beniopa i el Pla de Xiquets, el corredor agrícola de Marxuquera, la Serra de la Falconera, la ermita de St Antoni el parc de l’Alqueria de Martorell i el riu Serpís fins a la desembocadura al mar Mediterrani.

L’Anella Verda que proposem hauria de complir les següents condicions:

1. Ha de ser un instrument de planificació municipal, per tant, ha d’estar inclòs al PGOU del municipi de Gandia, com a dues noves tipologies de sol: Sol Agrícola Protegit Anella Verda i Sol Forestal Protegit Anella Verda.

2. Ha de ser perifèric a la ciutat a una certa distància, de tal forma que l’envolte i que determine tota la política urbanística dels propers 25 anys.

3. Ha de servir de corredor verd pel qual es puguen moure persones i animals amb total seguritat i connectivitat, assegurant així que les carreteres camins i infraestructures queden superades per aquesta connexió verda.

4. D’ell i de la seua inclusió al PGOU del municipi, s’ha de derivar un reglament que especifique el funcionament d’aquesta anella, les normes que la regulen així com tots els detalls que es puguen derivar de la seua existència, tipologia de senyalítica emprada, tipologia de ballats, tipologia de connexions…

5. Igualment, i tant important com la resta de condicions, és la derivació d’un pressupost anual per a l’Anella Verda de Gandia que incloga la creació d’una ordre de subvencions bianual que recolze a la propietat privada que forme part d’aquesta anella.

6. Abans o durant el procés de modificació del PGOU, s’haurà de crear l’ordenança municipal de custòdia del territori, mecanisme de vital importància per a la creació de l’Anella Verda, ja que és un dels instruments de conservació del territori emprats.

7. Haurà de recórrer els principals ecosistemes del municipi de forma que els connecte.

8. Servirà per connectar els espais públics municipals dispersos en el municipi.

9. Aquesta anella estarà connectada amb la ciutat (SENDES URBANES) per diferents llocs i serà un element present en el disseny dels accessos a la ciutat, en el disseny i funcionament de la mobilitat urbana (les parades de bus i de bici, hauran d’indicar les connexions amb l’anella…).

10. Les connexions hauran de ser punts preparats, dins de la ciutat, amb explicacions, zones d’aparcament, parades de bus, de bici…