Josep Miquel Moya: ”Compromís és una marca d’èxit, i en el futur no descartem la conversió en un partit únic”

Fer de Compromís una coalició estable, ¿comportarà algun ‘sacrifici’ en clau orgànica per als partits polítics que la integren? 

—Suposa, evidentment, cedir un poc de sobirania en benefici de la coalició, però estem tots absolutament d’acord en què Compromís és una marca d’èxit i un bon instrument al servei dels valencians. En el futur, no descartem altres fórmules tipus federació de partits, o fins i tot la conversió en un partit únic.

El Bloc té més implantació municipal, i Iniciativa, amb Mónica Oltra, ha tingut un paper més mediàtic des de Les Corts Valencianes com a fiscalitzadora del Govern valencià… 
—Cadascú té una manera determinada de fer política, conseqüència potser de la pròpia personalitat dels líders, però ha estat un magnífic complement: Compromís no seria res sense la trajectòria del Bloc i tot el treball de la seua gent i els regidors, però Mònica ha dit les coses de la manera en què la gent estava esperant. Però és un error creure que Compromís és només Mònica Oltra, o els discursos vehements –i per altra banda carregats de raó– que fem al grup parlamentari de Les Corts. Compromís és molt més, són centenars de militants i càrrecs públics al país.

Però sembla que Compromís sols es queda en eixa denúncia de la corrupció. ¿Per què no arriba el missatge de què vostes tenen una alternativa de govern per als valencians? 
—El grup parlamentari fa un treball ingent amb propostes, però és cert que hi ha temes que “venen” més als mitjans de comunicació i de vegades trascendeix més l’anècdota que la categoria. Però tenim també uns instruments de comunicació directa com és la pàgina web i les xarxes socials, molt consultades sobretot per la gent jove, que és on Compromís està tenint un suport electoral espectacular. Este ús de les noves tecnologies, per a nosaltres que no tenim la mateixa representativitat en les institucions que PP i PSOE, ens ha suposat un gran avanç a l’hora de traslladar les nostres propostes.

¿Eixe acord de coalició també es traslladarà a Gandia? ¿Com són les relacions amb Iniciativa del Poble Valencià-Verds, que lidera Eloi Pomar? 
—Les relacions són magnífiques, tant amb Iniciativa com amb Eloi Pomar. A nosaltres tot el que siga sumar a Compromís, que quasi és més un moviment ciutadà que un partit polític, ens sembla molt bé.

¿El pacte suposarà confeccionar llistes electorals amb criteris proporcionals o de tipus “llistes-cremallera”? 
—No, precissament una de les coses que ens mou a consensuar estes noves bases i normes de funcioment és fugir la possibilitat de negociar entre els distints col·lectius per allò de les quotes. En les normes no es fa cap referència a llistes electorals. Sí que es regula l’accés d’aquells qui volen col·laborar amb Compromís sense necessitat de ser militants o simpatitzants; estes persones, que els anomenarem “adherits”, no seran independents sinó també compromesos amb la coalició; tindran veu i sobretot podran estar presents amb vot en els organs de decisió.

Canviem de tema, parlem de gestió municipal de Gandia. Encara no s’ha concretat en què consistirà eixe “ambiciós pla d’ocupació” anunciat pel Govern del PP. 
—No. Estem en un rècord històric d’aturats, més de 9.000, i el PP ja porta 8 mesos governant. A més, tenim una reforma laboral damunt decretada pel Govern central que augmentarà més l’atur. Encara no sabem res d’eixe pla d’ocupació municipal, però no pot reduir-se a obligar a les empreses adjudicatàries de servicis municipals a contractar aturats empadronats a Gandia. Això podria rebaixar una miqueta les xifres, però seria un maquillatge, perquè calen altres polítiques en què s’aprofiten les forces i les sinèrgies de totes les Administracions. El suport a empreses locals ja apareixia com un paradigma del PP, però per exemple l’adjudicació del camp de futbol Fort Llopis del Grau de Gandia l’ha obtés una empresa d’Ontinyent. És a dir, de vegades, per molt que el Govern local tinga voluntat, hi ha formalitats legals que no es poden obviar.

¿I què li semblen altres plans de xoc dels que s’han parlat, com per exemple mantindre el PactSafor o destinar el 2,5% d’ingressos dels pressupostos municipals a polítiques d’ocupació? 
—Per a nosaltres qualsevol política que es faça per a la lluita contra l’atur és benvinguda, però algunes, ja ho vam dir en la passada legislatura, són mera apariència. Fer polítiques actives d’ocupació costa diners. Incloure una partida en els pressupostos, que era la idea dels sindicats, ens sembla magnífic. Però no es pot reactivar el Consell Econòmic i Social i abandonar el PactSafor, és una incongruència. En estos moments hi ha 10 pactes territorials d’ocupació al País Valencià, i és un dels instruments que apareixien ja al primer PAVACE, com un acord entre la Generalitat i els sindicats per a crear espais de polítiques de foment d’ocupació en un àmbit concret, que a més a més estaven obligats a ser subvencionats pel Govern valencià. Entenem que és un instrument magnífic, pero s’ha d’insistir en què siga un pacte dimensionat a la capacitat de generar treball i que siga subvencionat per la Generalitat. La crítica que vam fer al primer PactSafor era molt senzilla: estem parlant d’un pacte que només per a moure requeria, en els seus estatuts, 8 funcionaris tècnics, que ho havien de crear tot ells. Ha sigut un error, perquè els Ajuntaments participants no han pogut sufragar eixa estructura inicial que era excesiva i van optar per abandonar-lo. Nosaltres pensem que calia redimensionar-lo, però continuar treballant en el PactSafor.

Amb Enric Morera i Mònica Oltra, a Gandia. / S.G.


Es rumoreja que hi haurà comiats entre el personal laboral de l’Ajuntament, derivat del Pla de Viabilitat presentat a la Generalitat. ¿Tenen alguna informació? 
—No ho sabem. La Generalitat està obligada per l’Estat a tindre un dèficit màxim de l’1,5%, i això repercutirà en els Ajuntaments, amb retallades importants que malauradament, com ja va fer l’anterior Govern de Zapatero, sempre van als mateixos, als funcionaris públics. És la retallada més senzilla perquè l’Administració ho controla de forma immediata, i no requereix cap esforç apretar un botó i abaixar un 5 o un 10% el sou als funcionaris. No sabem el contingut d’eixe Pla Econòmic Financer, però sí que no serà a 3 anys, que és el diu la llei, sinó a 7, per a tindre un marge major de maniobra. Dubte molt que la Generalitat, tal com s’està rumorejant, per a provar el Pla de Viabilitat obligue a acomiadar a personal de l’Ajuntament de Gandia, però sí s’haurien d’assumir altres compromisos de reducció de la despesa. Però no oblidem que la nova reforma laboral permet acomiadar a funcionaris o personal laboral en les empreses i administracions públiques que al·leguen 9 mesos consecutius de pèrdues, un cas en el qual està Gandia i molts altres ajuntaments. Ara sembla que els empleats públics estiguen “estigmatitzats” per la seua suposada situació de “privilegi” respecte a les xifres d’atur en altres sectors, però també hi ha qui cobra mil euros. Hi ha serveis, també a Gandia, que si elimines els funcionaris interins, no es podran prestar.

Finalment, el Govern local ha hagut de reconéixer una pujada de taxes i preus públics, que s’afegeixen a la decretada pel Govern de Rajoy, la pujada de l’IBI. 
—Al remat, la mala gestió acaba pagant-la tota la ciutadania via impostos directes o indirectes. És important que els proveïdors cobren, sobretot els autònoms i pimes, però ho faran a costa de tots. Jo no m’alegraria tant del pla de pagament a proveïdors, perquè estem parlant d’un nou préstec a 10 anys, amb un interés del 5% que tampoc és tan abellidor. Respecte a la qüestió de preus públics; un Ajuntament no és una empresa. Hi ha serveis que per la seua pròpia naturalesa han de ser deficitaris, i això ha d’estar clar, alguns d’ells per a nosaltres sagrats. Per exemple, el tema dels preus culturals. És evident que acudir a una obra de teatre és una decisió personal, que probablement no siga una prioritat per a persones amb problemes econòmics. Però, si ha de ser un servei subvencionat només per a la gent que té més poder adquisitiu, no és la nostra filosofia. Són serveis en els quals s’ha de fer al contrari, intentar rebaixar-los per fer-los més igualitaris i accesibles per a tots. És un debat antic, però que en estos moments de crisi sembla que tingam perdut, per eixa concepció mercantilista de l’Administració.

El Govern de Gandia està estudiant fórmules imaginatives: pujar les taxes, ampliar la zona blava, pagar als aparcametns perifèrics, rescatar els aparcaments subterranis… 
—Els demanaríem que no tingueren tanta imaginació, perquè totes estes mesures són totes a costa de la butxaca dels ciutadans.

El fet que el PP anunciara en campanya electoral els projectes del Pla Confiança com a alternativa al tramvia, ¿els legitima? 
—No, no els legitima. S’haurien de consensuar i fins i tot revisar eixa llista de projectes. Considerem que alguns no són prioritaris, com la sala de festes en la platja o el mercat en la plaça del Prado, però sembla que aplicaran la seua majoria absoluta, com ja va passar en l’època del PSOE-PdG. Estan fent el mateix. Per exemple, el Govern ja ha venut parcel·les a la seua empresa pública per valor de 2 milions d’euros, i ha ingressat els diners, un mètode que el PP criticava en l’anterior legislatura. La diferència és que el PSOE negava que la situació fóra greu i donava una altra imatge. A més, els consells d’Administracions de les empreses públiques es convoquen molt tard, o es fan per comunicar decisions que ja estan preses. Tampoc no estan convocant-se com toca les comissions informatives.

¿Com valora la gestió turística?
—Està molt desenfocada. Per exemple, dubte que algú vinga a Gandia perquè hàgem fet una bolera. Si està, millor, però això pertocaria a la iniciativa privada. Hem de treballar una oferta turística més genuïna, posant èmfasi, per exemple, en la recuperació d’espais naturals com la platja de l’Ahuir, i al contrari es pensa en un camp de golf que ha de competir amb altres més prop.

Entrevista realitzada per Saforguia.

Arxivat en: General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *