Portaveu del BLOC-Verds Compromís a l’Ajuntament de Gandia. Després d’anys sent la cara visible del BLOC al consistori, Moya apura ara esta etapa de la seva vida política. Reconeix que s’acosta el moment de dimitir per donar pas a Lorena Milvaques, i es mostra molt crític amb la gestió del Govern local.
Sergio García. Levante-EMV (Safor).
Este primer any del Govern Torró ha complert les seves expectatives o les ha superades?
Les ha superades negativamente. Potser nosaltres érem una mica ingenus i pensàvem que aquelles coses que denunciàvem junts a l’oposició ara canviarien, però la realitat és que pel que fa a les formes i a la qualitat democràtica, estem sota mínims. I després, pel que fa als grans anuncis i les grans actuacions, en la seva línia. Ells, el PP, han heretat una situació econòmica realment catastròfica, això és cert, però ens fa l’efecte que aprofiten per anar introduint qüestions de calat més ideològic que ningú esperava.
Esta crítica a les formes i la qualitat democràtica ja l’escoltàrem en la passada legislatura. M’està dient que, al final, tant se val PP que PSPV?
Malauradament, en este aspecte ens dóna esta impressió. Tinc claríssim que cadascun d’ells responen a una ideologia diferent, però la veritat és que en moltes de les coses les diferències són de matisos, i esta n’és una. En la passada legislatura, la informació de què disposàvem era realment escassa, i en esta, ja que va ser alguna cosa que patim conjuntament el PP i nosaltres, ens vam creure que canviaria. Malauradament no ha estat així.
L’últim exemple dels xiringuitos és molt evident. Jo no sé si el senyor Torró considera normal que uns regidors que representen a part de la ciutadania hagen d’anar a veure un pla d’infraestructures turístiques de la ciutat a la Demarcació de Costes, a València, en el moment en què s’obri a exposició pública el document perquè haja estat impossible veure-ho a l’ajuntament. A nosaltres, per descomptat, no ens sembla normal.
¿S’ha penedit el BLOC d’haver donat suport a Torró en la passada legislatura, com diu José Manuel Orengo?
Ja hem vist que Orengo persisteix en este error i persisteix en no veure altres errors que, des del nostre punt de vista, el van portar al fracàs. En la passada legislatura, nosaltres plantegem una oposició al Govern PSPV-PdG en alguns temes que s’assemblen molt als que ara està portant a terme el PP. Malauradament, els partits majoritaris acostumen a concloure que quan tu els critiques és que t’has aliat amb l’altre, i això no és així.
D’altra banda, és cert que quan el seu diari va venir a entrevistar Orengo ell era al despatx del BLOC; efectivament, en un mes el senyor Orengo ha entrat al nostre despatx més que en els quatre anys en què era alcalde. I el nostre despatx està en el mateix lloc que estava. Nosaltres no hem canviat de lloc; qui ha canviat de lloc és el senyor Orengo, i el senyor Torró.
Com valora la política turística i de grans esdeveniments del Govern de Gandia?
Ens parlen de molts anuncis, però en realitat el que hem vist són coses que en veritat no ens donen este plus de protagonisme. Concerts, curses de braus, actuacions de romans… no són coses que ens acaben de distingir. Per a nosaltres, la política de pa i circ que sembla voler instal·lar Torró està demostrat, malauradament, que ha funcionat molt de temps, però ha funcionat en esta doble vessant: pa i circ. Si no hi ha pa, donar només circ no funciona.Y en estos moments, malauradament, no hi ha pa i només estem parlant de circ. A nosaltres no ens molesta que vinga Isabel Pantoja o Julio Iglesias, ens molesta que es treballe en una única direcció. Si és cert que tot això es fa per a la promoció turística de la ciutat i per lluitar contra l’estacionalització, s’estan equivocant, perquè fer esdeveniments a l’estiu, quan la gent ja és aquí, no ajuda a desestacionalitzar.
Pot un ajuntament generar ocupació?
És complicat. Ho és ara i ho era abans. Ho dic perquè hem observat durant molt temps com el tema de l’atur es instrumentalitzava políticament tant pel PP com pel PSPV.
No cal recordar que, en campanya electoral, els dos es van presentar fent promeses sobre l’ocupació. I malauradament això es repeteix permanentment: Si per alguna d’aquelles l’atur ha baixat un mes, immediatament han sortit arrogant-se el mèrit; no els hem escoltat, o sempre hi ha hagut excuses, quan l’atur ha pujat. Entre estes excuses, la que diu que els ajuntaments no tenen competències, cosa que és certa. En estos moments s’està fent un esforç amb el Pla d’Ocupació i nosaltres li hem donat suport, tot i que es que és una ajuda a la contractació en les empreses i que, o canviem els models productius i ataquem els problemes estructurals de l’atur, o estarem condemnats a posar cada any els 2,5 milions o el que toque perquè hi haja gent que puga estar contractada sis mesos. I això li va bé als aturats, però no és una solució a l’atur.
Si disposara dels 100.000 milions d’euros que es prestaran als bancs, a què els dedicaria?
Jo repartiria. És una broma, perquè això evidentment no pot ser així, generaria problemes inflacionistes i d’altres tipus. Són molts diners i, per descomptat, Compromís té claríssim que gratis no pot ser. O hi ha una reestructuració del sistema financer o comencem a exigir als bancs que tinguen també un compromís social realment, i, sobretot, es cree un banc públic que tinga capacitat d’intervenció, o això no té remei. És tristíssim que portem dos o tres anys de retallades brutals i que siguen incapaços de trobar 10.000 o 20.000 milions per mantenir l’escola pública de qualitat, una sanitat universal o tantes altres coses, i de sobte siguen capaços de trobar 23.000 milions per Bankia o, ara, augmentar el dèficit públic en 100.000 milions per sanejar la banca, que alguna part de responsabilitat té en tot això, per cert.
I si d’estos 100.000 milions poguera disposar de 100 per a Gandia, a què els destinaria?
Jo crec que Gandia encara té moltes coses pendents. La política és una qüestió de prioritats. La ciutat encara necessita, i més en temps de crisi, estímuls. Encara no s’ha tancat aquell model de ciutat que aspirava a una Gandia equilibrada i sostenible, amb infraestructures bàsiques en cada un dels barris.
Un hotel de 5 estrelles és el millor que li podria passar a la platja de l’Ahuir?
Que Gandia necessita infraestructures turístiques de qualitat és una idea que compartim. Ara, el problema en el tema de l’hotel de 5 estrelles, o en les idees sobre camps de golf, etc., és que la imaginació de la dreta en esta ciutat és tan escassa que sembla pràcticament impossible que facen cap proposta d’este estil que no afecte un espai natural. I l’Ahuir és l’última zona verge al litoral i que, en qualsevol país europeu modern, tindria una vocació de parc natural junt al mar. Jo crec que la platja necessita que es prenguen mesures urgents i ràpides amb una modificació del Pla General, que permeta la implantació d’infraestructures turístiques de qualitat a molt llarg termini. I en esta modificació, apostar també d’una vegada per sempre pels espais naturals, com són la Marjal i la platja de l’Ahuir, com un element turístic de primera magnitud. Plantejar una dicotomia entre salvar l’Ahuir o dinamitzar l’economia és una fal·làcia, un sofisma, ja que precisament, perquè cal crear economia, cal salvar l’Ahuir.
Però anteriors governs, en alguns dels quals participava el BLOC, també podrien haver evitat que la platja de l’Ahuir sigui avui urbanitzable…
És cert. Vist amb perspectiva, alguns poden pensar que allò va ser un encert, altres podem pensar que potser s’equivocaven. Les decisions es prenen en cada moment en base a la legislació que existeix. Quan es va modificar el PGOU, es va discutir entre si es declarava parc públic o zona verda i, per tant, s’expropiava tot, cosa a la qual no podia atendre una administració com l’ajuntament, o si es posava una edificabilitat tan baixa que fóra dissuasòria. I es va optar per la segona opció, perquè s’entenia en aquell moment que ens donava més garanties.Vist amb perspectiva, tan mala idea no va ser, perquè després de tants anys no s’ha fet res, i en estos moments de crisi econòmica encara és més complicat. Però, evidentment, si s’haguera declarat parc públic aleshores, en estos moments no tindríem este debat.
FUTUR PRÒXIM
Serà esta l’última entrevista que li fem com a regidor?
És possible, a menys que vulguen entrevistar-me demà també, o despús-demà…
I a partir d’este moment, què serà de Josep Miquel Moya?
No m’espanta. En el moment en què es decidisca que he de deixar l’Ajuntament com a regidor, estic absolutament convençut que es farà de manera tranquil·la i amable, sense cap tipus de trauma ni problema. Primer, perquè la renovació sempre és saludable i no ens agrada que ningú es perpetue en els càrrecs polítics.
A més, les decisions s’han de prendre quan toca, i nosaltres, en este moment, tenim recanvis extraordinaris i magnífics, i a més estem en un moment dolç, perquè Compromís està en auge. Però quan hi haja una decisió presa, serà una decisió compartida i els primers que s’assabentaran seran els membres de l’assemblea.
Però seguirà a primera línia de la política?
Estic molt content d’haver participat en una idea com la d’un partit valencianista d’esquerres que en alguna cosa hi haurà contribuït a millorar la qualitat de vida del nostre país, i en això pense continuar, en un treball orgànic, el que vulguen donar-me els companys, però per descomptat en primera línia.