“A todos tengo que dar algo…” (per Lorena Milvaques)

La setmana passada, al plenari celebrat a l’Ajuntament de Gandia, es discutiren dos punts importants com son la rebaixa del 3% del sous polítics i l’eliminació d’una dedicació exclusiva per als grups de l’oposició (sí, sí, heu llegit bé, sols per als grups de l’oposició). Tots saben que el Bloc-Compromís no ha entrat mai en cap discussió sobre els sous polítics perquè sempre hem considerat que és un tema que es presta a una excessiva demagògia.

Continuem pensant que la dedicació política (i més encara a una ciutat com Gandia) ha d’estar remunerada dignament, tot i que podríem discutir quin hauria de ser eixe sou digne, un tema, per cert, sempre pendent i que, des del nostre punt de vista, hauria de ser fixat per llei per evitar abusos o barbaritats i, també, com deia, un ús demagògic. Però també és ben cert que la conjuntura econòmica és la que és i, entenem, que en un context en què se li demana a la ciutadania esforços ingents –acaben de pujar els impostos quasi un 50 % en cinc anys–, i amb índexs d’atur de quasi el 25%, els polítics amb sou som una mena de privilegiats i hem de ser els primers en donar exemple.

Els nostres regidors i alliberat no tenen cap problema amb esta rebaixa com no el tinguérem tampoc amb les rebaixes o les congelacions anteriors (perquè esta és ja la tercera). Però altra cosa diferent és l’eliminació d’un assessor de grup i d’una exclusiva a l’oposició. Mesura que, aprofitant un moment delicat econòmicament com l’actual, el govern del PP utilitza de forma demagògica per llevar-li capacitat d’acció als grups l’oposició.

I dic a l’oposició, perquè no s’ha eliminat cap exclusiva del govern, (en tenen 14, front a 1 de cada grup de l’oposició) i perquè l’assessor del grup popular ja està recol·locat en un altre lloc, com era més que presumible. El PP parla d’estalvi econòmic, però si realment fora eixe l’objectiu, haurien acceptat la proposta alternativa del PSOE de reduir tots els sous polítics un 10%, la qual cosa suposaria un estalvi major, i no recol·locarien a tots els seus assessors acomiadats, mantenint així la despesa. Amb esta mesura el que és més que evident és la intencionalitat política del Partit Popular: deixar sense recursos i sense capacitat de maniobra a l’oposició, la qual cosa el seu grup criticava ferotgement la passada legislatura.

Recorde a Carla Ripoll qualificar l’anterior legislatura la mesura d’eliminar un assessor com a: “Caza de brujas: una decisión política que nos impide trabajar para el ciudadano y simplemente se hace para restar fuerza a la oposición, acallar bocas y, además, de forma sucia”, i al Sr. Torró dir: “Seguiré de cerca a los asesores que el Gobierno municipal de baja ahora para comprobar que realmente no se está tratando de engañar a los ciudadanos mediante la recolocación de los mismos en otras empresas municipales”.

Nosaltres, senyor Torró, li assegure que amb un assessor i una dedicació exclusiva menys, continuarem treballant amb la mateixa força i la mateixa capacitat, i sempre per als ciutadans i ciutadanes de Gandia, i no com vostés, en benefici únicament dels seus, com ja ens han deixat clar al poema de Neruda que han utilitzat per decorar el recentment inaugurat Fòrum de Convivència Manuel Broseta que diu: “A todos tengo que dar algo / cada semana y cada día / un regalo de color azul / Mientras los otros se sumergen /en la pereza, en el amor, / yo estoy limpiando mi campana / Tengo rocío para todos”. Sr. Torró, si vol, continue fent vostè regals de color blau, cada dia; continue vostè netejant-se la campana i amb “rocío para todos”. Vosté sabrà si eixe és el millor camí.

Arxivat en: Moviments Socials

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *