El portaveu del BLOC-Verds Compromís abandonarà el seu acta de regidor després d’onze anys al plenari del pròxim dijous buscant la renovació, “perquè no és positiu que ningú es perpetue en cap càrrec polític i, per tant, obrem en conseqüència”.

(Pel seu interés, envie la roda de premsa completa de Josep M Moya)

Vull comunicar-vos (i aprofitar la vostra feina d’altaveus o transmissors) la meua dimissió com a regidor de l’Ajuntament de Gandia, que es produirà el proper dijous.

Crec que cap de vosaltres desconeixíeu que anava fer-se però aprofite per deixar clara una qüestió sobre la que s’ha especulat: esta decisió estava presa ja des del mes de juliol, quan l’assemblea del col·lectiu local del BLOC reflexionàrem conjuntament sobre el que era millor per al partit.

I eixa reflexió gira en torn a una paraula: renovació. Nosaltres sempre hem defensat que no és positiu que ningú es perpetúe en cap càrrec polític i, per tant, obrem en conseqüència.

És a dir, i que quede clar, que la decisió sobre la meua renúncia a la condició de regidor ja estava presa abans de la darrera mesura del Sr. Torró.

Però, és cert, que, cas que no haguera estat presa, l’eliminació de l’exclusiva m’haguera impossibilitat continuar ja que estaria incurs en un supost d’incompatibilitat legal.

És a dir, el Sr. Torró hauria impedit que jo personalment (per la meua condició de funcionari municipal) poguera ser regidor, en una decisió que ja hem qualificat d’antidemocràtica i de trencament de les regles del joc que existien en esta ciutat, amb la vana pretensió d’acallar la nostra veu o dificultar la tasca de l’oposició (amb el retall, primer, dels recursos humans de què disposaven, i, ara, amb l’eliminació de la dedicació exclusiva).

No cal dir que eixe intent de silenciar la veu de BLOC-Verds Compromís serà només això, un intent, perquè amb decisions com eixa i amb l’ús, quasi dictatorial, que està fent de la seua majoria absoluta, el Sr. Torró ens dóna arguments i energia per continuar treballant, ara més que mai, i ara amb més força que mai.

Sincerament, no m’haguera agradat haver de dir tot açò, però crec que era necessari fer-ho.

A mi m’haguera agradat acomiadar-me de tots en un altre ambient polític on imperaren la paraula i el diàleg, que hauria de ser l’essència de la política.

Per això, tinc una sensació agredolça: d’una banda, lamente molt el delicat i quasi irrespirable moment polític que vivim a Gandia (del que, per cert, no ens sentim en absolut corresponsables perquè entenem que no hem col·laborat a propiciar-lo) i que només fa que augmentar el descrèdit dels polítics i de la política, sobretot, quan tants problemes estan patint els ciutadans.

Però, d’una altra, crec que la meua dimissió es produeix en el moment que toca i que ho puc fer amb la consciència tranquil·la perquè, d’una banda, BLOC-Compromís es troba en una esplèndida situació per aconseguir uns magnífics resultats electorals propers i, d’una altra, la substitució, el relleu, està ben garantit, extraordinàriament cobert.

Poques vegades entrarà a l’Ajuntament com a regidor o regidora, una persona tan preparada, de tant de bagatge i experiència política i institucional, com la meua companya Lorena Milvaques, per a qui, de tota manera, us demane la mateixa comprensió i complicitat que heu tingut amb mi.

Ella i Facund Puig formaran des d’ara el grup municipal de Bloc-Verds Compromís a l’Ajuntament de Gandia.

Vull insistir en que, per estes raons, ha estat una decisió natural, senzilla, lògica.

A mi només em queda que donar les gràcies a tots, per començar als meus companys i companyes del Bloc i de Compromís per haver confiat en mi en el seu dia i haver-me regalat l’honor d’haver estat el seu portaveu durant estos darrers onze anys, un regal impagable que espere haver sabut correspondre.

Almenys crec que ho he fet seguint dues premisses innegociables: l’honestedat i la plena dedicació, que intentaré seguint exercint des del proper divendres quan retorne a la meua plaça de funcionari municipal.

Vull agrair també a tots aquells que han estat col·laborant amb mi, directa o indirectament, tant en l’etapa de govern com d’oposició, que m’han posat les coses fàcils, des de tècnics o empleats públics fins a companys de consistori (de tots els partits, amb independència de les nostres discrepàncies ideològiques), però, especialment, als meus companys de grup, Lorena, Raül i com a regidors, Marcel·lí Giner i Facund, el meu amic Facund, amb qui ha estat un plaer compartir escó i despatx (que en l’anterior legislatura era tan menut que ens va obligar a intimar) .

També gràcies a vosaltres, els mitjans de comunicació, que m’heu hagut de suportar tots estos anys i, amb alguns dels quals hem bastit certes complicitats. Espere no haver-vos avorrit molt i haver-vos facilitat la vostra feina.

I, sobretot, a tots aquells ciutadans i ciutadanes que he anat coneixent i que són els qui realment conformen la nostra ciutat.

Espere no haver-los defraudat massa i si és així els demane disculpes, per tot el que hauria d’haver fet i no he fet i per tot el que he fet o dit i no hauria ni d’haver fet ni d’haver dit.

Espere que, com deia, em reconeguen com una persona dialogant i sempre disposada, accessible, que he intentat exercir dignament la meua responsabilitat.

Van a tindre temps per a fer-m’ho saber perquè, encara que no sé si sembla el contrari, jo renuncie a l’acta de regidor però no renuncie, òbviament, a la meua condició de ciutadà i al meu compromís (mai millor dit) amb el projecte polític nacionalista i d’esquerres en què estic des de fa més de trenta anys.

Així que gràcies a totes i a tots.

I, des d’ara a la disposició de Facund i de Lorena, que saben que compten amb mi per a tot el que vulguen, i torne a repetir, des de la tranquil·litat de saber que van a fer una extraordinària tasca en benefici d’esta ciutat.