Compromís recorda que sistemàticament l’empresa pública, IPG, es nega a aportar els informes de morositat, que al 2013 ja eren de 19 milions a proveïdors i 44 als bancs.
Per la seua banda, l’endeutament de l’Ajuntament amb les empreses al segon trimestre era de 31 milions.
FACUND PUIG: “El PP, no només és incapaç de controlar l’endeutament rècord, sinò que es dedica a incrementar-lo sense cap control balafinat els diners públics”
—
Segons publiquen diversos mitjans de comunicació locals, a pesar dels requeriments fets des del Departament d’Hisenda de l’Ajuntament de Gandia, l’empresa pública, IPG, continua sense aportar els informes de morositat (el deute amb les empreses proveïdores) corresponents al primer i segon trimestre de 2014. Compromís recorda que no és la primera vegada que aquest fet ocorre, ja que “de forma sistemàtica IPG es nega a aportar documentació sobre el deute a proveïdors. Això és deu a la barbaritat de deute”. De fet, segons el regidor Facund Puig, l’única xifra recent que es coneix, 19.283.509 €, correspon a la memòria econòmica a 31 de desembre de 2013. “A aquesta quantitat cal sumar els 44.429.972 € que IPG devia als bancs. Cal tindre en compte que l’empresa pública pràcticament només rep ingressos de l’Ajuntament de Gandia”.
D’altra banda, Compromís ha anunciat que finalment, i després de la seua denúncia i amenaça judicial, el govern del PP ha facilitat els preceptius informes de morositat de l’Ajuntament de Gandia pel que fa al primer i segon trimestre de 2014. Així, a finals de juny, el deute del consistori a les empreses era de 31.083.000 €. “Una xifra rècord que demostra perquè Torró tenia tant d’interés en amagar-nos la informació”. Però Puig alerta que el deute continua creixent des del quart trimestre de 2013 (25 milions), primer trimestre 2014 (30 milions) i segon trimestre (31 milions d’€).
“L’endeutament de l’Ajuntament i la seua empresa pública continua desbordat, sense cap control. El PP, no només és incapaç de reconduir la situació, sinò que a més l’incrementa balafiant els diners públics en festes i ‘saraos’ fins arribar a quotes impossibles de retornar”.