Fa unes setmanes, Compromís, EU i ERPV decidíem presentar-nos en una candidatura conjunta a les eleccions municipals de maig d’aquest any. I, és que, ens ho demanava la gent, ens demanava que ens unirem per fer front al bipartidisme actual acompanyat d’una pèssima gestió dels recursos públics.
Companys de viatge, en això ens hem convertit, i no és poca cosa. Lluitar contra el sistema no és una tasca fàcil, i moltes vegades et trobes sol enmig d’una multitud política acomodada en el poder dirigint ciutats i pobles des de despatxos al marge del sentir de la gent.
Són nous temps, evidentment, i ho són perquè hi ha una nova generació de persones cansades i fartes de vore com s’han gestionat els diners públics. Patim una situació de crisi que no s’atura, amb destrucció de llocs de treball per tots els llocs, i pujada indignant d’impostos i taxes dels serveis públics, retallades a l’educació i a la sanitat, etc. A Gandia ho hem comprovat, amb privatitzacions de serveis públics encarint els mateixos serveis, compres estranyes per afavorir els amiguets, pujades d’impostos i massa circ per tots els costats, etc.
I aquesta és la pregunta que ens estan fent pel carrer: “I què oferiu vosaltres, ara que es presenteu conjuntament?” He de dir que oferim claredat, aportem trellat, oferim la possibilitat de retornar Gandia a les persones. Hem tingut molt de temps per vore governar un PSOE a la nostra ciutat, i hem pogut comprovar també com governa el Partit Popular. Oportunitats n’han tingut per fer les coses ben fetes, i les han perdudes. Capficats ambdós partits en una lluita que sembla personal, amb càrrecs acusant-se mútuament de malbaratament públic i d’obres innecessàries. Quan els escolte parlar i intentar justificar el que és injustificable, jo em pose les mans al cap, perquè cap dels dos partits polítics pot donar lliçons de bona gestió pública.
Ara, compartisc projecte amb grans companys, companys que tenen el seu treball al marge del món polític, que sé ben cert que no entenen la política com un mitjà per traure guanys, sinó com un servei a la ciutadania en un moment concret de la vida. Persones que si bé obtenen acta de regidor o regidora algun dia, ho fan des del convenciment d’ajudar per millorar aquesta ciutat. Persones que fa molt de temps que lluiten des de fora de les institucions públiques a favor d’una política que atenga les demandes de la gent del carrer, una política participativa i també transparent. I jo també els he acompanyat, amb la defensa del territori i la protecció de la platja de l’Auir, dels nostres espais verds, contra els camps de golf en zona verda, per la gratuïtat de les escoletes infantils, a favor de l’ensenyament i la sanitat, per la baixada dels impostos i la inversió en benestar social, i ara també amb la lluita pel parc Sant Pere, només per posar uns exemples. Una lluita, la del parc, que ens deixa un clar missatge: els polítics han de consensuar les obres amb el veïnat i atendre les seues necessitats, ja no ens val allò de faig el que jo vull perquè sempre tinc un favor per pagar (compra dels cinemes de la platja o del retén de policia per part del govern actual, que no devem oblidar).
Vénen nous temps i necessitem persones compromeses amb allò que fan. Cal reflexionar entre tots quina Gandia mereixem i si podem permetre que siguen sempre els mateixos els qui dirigisquen aquesta ciutat. Cal donar una lliçó al bipartidisme imperant des que fa anys i anys. S’ha de canviar aquest panorama actual. Cal l’honestedat, i parlar clar. No és temps d’aplaudiments i és hora d’exigir responsabilitats als qui han fet de Gandia una de les ciutats més endeutades de l’estat.
* Laura Morant és la portaveu de Compromís per Gandia i candidata núm. 2 de llista unitària.
* Article publicat a l’edició comarcal del diari Levante-emv el divendres 27-02-2015