Vicent Pellicer localitza dos pintures inèdites del pintor del segle XVIII José Camarón i Bononat així com dos esborranys de gran qualitat que Pellicer atribueix a Vicente López, destinats a decorar una volta i una cúpula.
Fent un recompte de les obres d’art plàstic que es troben en les dependències domèstiques del personal religiós que s’ocupava i s’ocupa de l’església de Sant Roc, el Director General del Patrimoni Històric, Artístic i Cultural ha localitzat un seguit de pintures de gran qualitat entre les què hi ha un parell que es poden atribuir al pintor Josep Camarón Bononat (Sogorb, 1730/València, 1803) Es tracta de l’Anunciació a Santa Anna i de Jesús entre els Doctors. Ambdues pintures tenen unes mesures de 81’5 x 46 centímetres i presenten forma mixtilínia, a la moda de finals del segle XVIII. Malgrat l’enfosquit de les pintures, es pot endevinar el dibuix ferm i contundent d’aquest pintor, el tractament classicista dels cossos i de les robes. L’àngel de l’escena de l’anunci a Santa Anna mostra un cos esvelt i formós; el seu gest tracta de tranquil·litzar la santa, que agenollada, de perfil en tres quarts, junta les mans i una mica trasbalsada dirigeix la mirada al rostre de l’àngel, el qual alça el braç dret amb un gest d’assenyalar cap el cel. Aquest àngel té el seu referent en la pintura més cèlebre de Camarón, conservada en el Museo Municipal de Madrid, Al·legoria de Valencia y las Artes, on en la part superior dreta veiem una “fama” representada com un àngel, tocant un clarí, d’anatomia i robes que també podem observar en la resta de personatges.
L’altra pintura presenta a Jesús, en plena pubertat, al bell mig de la composició i centrant la pintura. Amb el braç dret en alt i creuat per davant d’ell, fa un gest propi d’orador. Els doctors, ricament abillats es presenten gairebé d’espatlles a l’espectador. Tant el rostre de Jesús com el de l’àngel de l’anterior pintura estan dins de l’estilitzada manera de representar els personatges, la qual cosa fa que Camarón siga l’artista de més personalitat entre els mestres de la pintura valenciana de finals del segle XVIII. Pel que fa a l’existència d’obra seua a Gandia sabem de la presència d’un llenç sobre la Sagrada Família que es trobava en l’ermita de Sant Anna de Gandia: AHG, Confraries i ermites, sig. AB/1874, Ermita de Santa Ana de Gandia. sus bienes propios i rentas, f. 8: “…Entre los efectos propios de la ermita merece especial mención un lienzo retablo de la Sagrada Familia, que data de 1786, debido al renombrado pintor segorbino Josef Camarón y Boronad…” Camarón també va dibuixar la estampa amb la qual es fa confeccionar el millor gravat que es coneix del beat Andrés Hibernón. Així mateix, és possible que fos l’autor d’una desapareguda pintura del mateix beat repartint pa als pobres. En general, l’obra de Camarón reflexa els trets del barroc tradicional de finals del segle XVIII i de l’incipient estil rococó. Una de les modalitats artístiques que més fama li donaren va ser el del paisatge. Tant així que, des de Madrid, i a través de l’ambaixador britànic, lord Keene, rebia encàrrecs de l’aristocràcia anglesa. A partir de 1768, l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles s’encarregava de dirigir les línies estilístiques a seguir en la creació de l’obra plàstica en base a una moderació de l’ús de la varietat i del contrast, propis del llenguatge barroc que havia de seguir una normativa per tal de respectar la proporció, harmonia, simetria, ritme i claredat, sense oblidar, però, el toc delicat, suau, graciós i elegant que tot artista acadèmic havia de projectar en les seues obres. Característiques que s’observen en la major part dels artistes valencians de les últimes dècades del segle XVIII entre els què destaca, com hem dit, José Camarón.
En les dependències domèstiques de l’ex-convent de Sant Roc de Gandia, hem localitzat dos esbossos preparatoris de dues pintures al fresc destinades a decorar el tram d’una volta -o la closca d’un presbiteri- i la cúpula d’una capella de la Comunió. En una de les pintures es representa La Coronació de la Verge Maria i en l’altra, L’Eucaristia, que apareix encerclada per una cort de querubins. La primera d’elles està pintada des d’una perspectiva molt baixa i en ella es veu a la Verge Maria damunt un núvol subjectat a un costat i altre per dos àngels i coronant la Verge, la Santíssima Trinitat es presenta en un pla més allunyat. Per tant, la perspectiva ens confirma que el seu destí era el de decorar el sostre d’una volta o d’una closca. Tant el dibuix, com el rostres i actituds així com el tractament cromàtic de la composició ens recorden al pintor que marcava el contrapunt a la genialitat de Goya, és a dir, Vicent López Portaña. Tot plegat esta pintura preparatòria com altres, realitzades del mateix pintor, tenen una gran influència del pintor italià Luca Giordano i ens remeten als frescos de la Casa Vestuari, als de la capella del Beat Nicolau Factor o al de la capella de la Comunió de l’església de El Salvador, totes elles en València. Concretament, l’esborrany que ara presentem, totalment inèdit en la historiografia de l’art de la pintura valenciana és molt similar a la pintura al fresc del presbiteri de l’església parroquial de Silla i del seu esborrany del museu Lázaro Galdiano de Madrid. La figura de Vicent López ha estat estudiada en profunditat per nombrosos autors. Va ser un artista admirat i respectat per un ampli sector de la societat del seu temps. Va treballar, i molt, en la Cort, doncs era el pintor de cambra del rei. López va saber guanyar-se les simpaties de la noblesa i l’alta aristocràcia madrilenya de la qual va fer nombrosos retrats. Els temes religiosos estan tractats amb un alt grau d’idealització que, a més a més, no abandona les composicions barroques de la seua època més àlgida. En aquest cas, com en altres exemples seus, la Verge apareix amb els braços oberts, ascendent cap el cel, envoltada de núvols on apareixen bellíssims àngels en les més agosarades postures, en ple vol i amb robes de colorits pastel, hàbilment combinats. En la parròquia de Guardamar es conservava una imatge de la Verge amb l’Infant al braç, l’Esperit Sant i Sant Joanet que rebia l’advocació de Nostra Senyora del Bon Succés. D’ella queda el referent d’un gravat realitzat per Francesc Jordan basat en un dibuix de Vicent López. Aquesta costum ajudava a fomentar la devoció de les imatges més populars i les que exercien el patronatge de pobles i ciutats. D’altra banda, producte de la desamortització del monestir de Santa Maria de la Valldigna, en el Museu de Belles Arts de València, es conserva una pintura a l’oli representant El Bon Pastor. Té la forma d’haver servit com a porta de sagrari. Jesús presenta el físic d’un home jove, barbat i ros i amb les mans subjecta un corder que porta al coll. Un físic molt semblant al d’aquest Jesús però, de més maduresa, és el d’un Sant Josep amb l’Infant, també atribuït a Vicent López de la col·lecció dels pares escolapis de Gandia. Amb esta troballa, Gandia es congratula i veu ampliada la gran col·lecció del seu fons artístic amb la localització i identificació d’unes obres de gran valor artístic producte de dos dels pintors més reeixits dels segles XVIII i principis del XIX com van ser José Camarón i Vicent López.