Gandia ha obtingut per segon any consecutiu “4 Flors d’Honor” (puntuació sobre 5), dins la iniciativa ‘Viles en Flor’ de l’Associació Professional de Flors, Plantes i Tecnologia Hortofrutícola de la Comunitat Valenciana. És la segona vegada que Gandia s’hi presenta (té 3 edicions), la qual posa en valor la riquesa natural i paisatgística del nostre territori mitjançant el reconeixement públic d’aquells projectes d’enjardinament, ornamentació floral, mobiliari urbà i espais lúdics que són un exemple a seguir.
L’Alcaldessa de Gandia, Diana Morant, i la regidora delegada de Gestió Responsable del Territori, Alícia Izquierdo, han rebut aquest matí a Gandia el guardó de mans dels patrocinadors de Viles en Flor, Raúl Aznar (Centreverd) i Lara Magraner (Vivecid) i la Secretària de l´Associació Professional de Flors, Plantes i Tecnologia Hortícola de la CV, Rosa Muñoz.
«Es tracta d’un reconeixement a eixe gran treball que portem a terme des de fa dècades a Gandia; d’una mostra de gratitud a eixe esforç municipal per a establir a la nostra ciutat un entramat verd urbà modèlic al territori valencià. Aquesta iniciativa també és una gran oportunitat per a ciutats, com la nostra, que estem fent de la gestió sostenible del verd urbà un element diferencial per a millorar la qualitat de vida i la salut de les persones, alhora que estem millorant el nostre atractiu per als visitants», ha assegurat l’Alcaldessa.
Millora de la qualitat urbana dels parcs i jardins
Aquesta estratègia s’està duent d’una manera planificada. A Gandia restava pendent des de l’anterior legislatura (recordem que a l’anterior concessionària de parcs i jardins se li van arribar a deure 6 milions d’euros i això repercutia de manera directa en el servei que es prestava), una millora en la qualitat urbana dels nostres espais verds. Però, des de l’inici de la present legislatura, comptem a una nova contracta que ha incrementat la plantilla (i on el 15% són persones en risc d’exclusió social), s’ha innovat en els processos, es disposa d’una maquinària més respectuosa amb el Medi Ambient… A més, es genera molt menys soroll durant els treballs, s’han eliminat substàncies químiques o tòxiques, etc.
Dupliquem els m2 per habitanty que recomana l’OMS
Gandia, a principis d’any, tenia una mitjana de 24 metres quadrats de zones verdes per habitant. Però al llarg d’enguany s’ha anat incrementant fins als 27 m2, ja que s’han sumant noves zones com les del parc Baladre, la zona de l’espigó del port o les Foies, entre d’altres.
Aquests 27 metres quadrats de zona verda per cada persona censada a Gandia és quasi el doble d’allò que recomana l’OMS, la qual fixa un mínim de 15 metres quadrats perquè una ciutat es considere saludable.
Per tant, Gandia ja duplica les zones verdes per habitant que recomana l’OMS. A més, la nostra ciutat ha arribat ja als dos milions de metres quadrats de zona verda, un dels millors indicadors de l’Estat.
La política d’implantar zones verdes a Gandia s’ha aplicat per part dels governs de progrés que ha tingut la ciutat. L’èxit d’aquest model de ciutat-jardí es deu als governs progressistes de les últimes dècades, els quals sempre han fet passos de gegant cap a una ciutat més verda.
«Des del Govern local estem tan conscienciats de la importància de la sostenibilitat mediambiental, que no hi ha cap projecte que fem que no contemple en la seua redacció una zona verda nova o o la plantació d’arbres, dins el nostre pla d’ombres. La millor tecnologia que pot haver hui contra el canvi climàtic és la plantació d’un arbre. Així que agraïm el reconeixement i el treball també dels tècnics municipals i l’empresa contractista per fer-ho possible», ha assegurat Izquierdo.
Exemples:
- Tan sols amb el Programa de Renovació Urbana i Ambiental (PRUA) –el mannà de fons europeus que van arribar entre els anys 1996 i 2001– es van crear a Gandia quatre parcs entre 1998 i 1999: el de Venècia, el de Joan Fuster al barri de Corea, el de l’Alqueria de l’Oller al Grau i el del País Valencià a la barriada de Roís de Corella.
- Entre els anys 2005 i 2006, l’estadística es va disparar per l’assumpció de noves urbanitzacions: en la platja, com Kentucky; en Benipeixcar; en Marxuquera, com el Molló de la Creu i el Barranc Blanc.
- Després arribarien els espais naturals protegits amb els seus respectius centres d’interpretació –el de Parpalló-Borrell (550 hectàrees) i el de la marjal, amb l’Ullal de l’Estany–. També cal sumar l’entorn del Castell de Bairen, la platja de l’Auir o les sendes i urbanes i miradors.
- Per últim, la ciutat de Gandia està adherida a:- Xarxa de Municipis Valencians cap a la Sostenibilitat de la Diputació de València.- Càtedra de Municipis Sostenibles de la Universitat Politècnica de València.- Carta d’Alborg de les ciutats europees cap a la sostenibilitat, signada a Dinamarca el 27 de maig de 1994.
Finalment, Aznar ha recordat que la iniciativa ‘Viles en Flor’ dóna «valor al patrimoni verd de cada ciutat i en això Gandia és un referent». D’igual manera, Magraner «ha destacat la importància vertebradora que té la participació de Gandia, com a referent per a altres municipis i el foment de les empreses valencianes que ens dediquem a la fabricació de planta ornamental, que és la matèria base que van a posar als peus de la ciutat».