L’alcalde de Gandia ha tornat a obrir la caixa dels trons. La platja de l’Ahuir serà per al “millor postor”, ha dit. D’açò no deia res el seu programa electoral. És cert que, ràpidament, ha intentat aclarir que no hi ha res decidit i que es serà “respectuós” amb la legalitat. I és cert, també, que no ha avançat cap idea concreta i que era ben presumible que, com cada legislatura, este singular espai isquera a escena.
La Platja de l’Ahuir té un valor ecològic incalculable, absolutament únic: és un dels escassíssims espais verges del litoral valencià i, per això, cada dia que passa té més valor. Per això, coincidim amb el Sr. Torró en que pot ser vital per al nostre turisme: però si fem just el contrari del que ell pensa. Si som capaços de posar-la en valor (i recuperar el bosc mediterrani, com es va fer al Saler quan perillava), tindríem, juntament amb la marjal, dos espais naturals que ens donarien un valor afegit, singular, a la nostra platja.
Però en temem que el PP de Gandia, el Sr. Torró millor dit, no sembla entendre res d’este llenguatge: ell en té un altre, on tot es redueix a compres i vendes, rendiments mercantils, transaccions immobiliàries… I és fàcil deduir que se li il•luminen els ulls pensant en metres quadrats a urbanitzar i, per això, el subconscient el fa parlar de “postors”, com si fos una subhasta.
Desgraciadament, la Platja de l’Ahuir no està protegida. I no ho està perquè el PSOE no s’ha atrevit mai i perquè nosaltres, quan hem governat, no ho hem plantejat com una cosa irrenunciable perquè pensàvem que podria ser molt costós econòmicament, inassolible, per a la ciutat. És evident que ens equivocàrem, encara que la legislació era ben diferent a l’actual i no ens ho posava fàcil.
Per tant, és un espai urbanitzable, encara que amb una edificabilitat molt baixa (0,14) i, per tant, poc apetitós. Almenys fins ara. I és ben probable que alguns estigueren esperant una oportunitat per augmentar eixa edificabilitat.
Però des de l’homologació del Pla General han passat 14 anys i les coses, i les lleis, han canviat molt. I, cas de tindre eixes temptacions, no va a ser tan fàcil botar-se les noves limitacions legals, les afeccions del Catàleg de Zones Humides, l’augment de la línia de ribera de la mar i la major sensibilitat proteccionista. Ni, per suposat, la crisi econòmica.
Té raó el senyor Torró en que l’Ahuir és “la joia de la corona”. Però nosaltres l’entenem en un sentit mediambientalista, que, ben tractat, ens pot permetre introduir alguna infrastructura, sempre ben integrada i respectuosa amb l’espai i acompanyada d’un projecte de regeneració, tal i com fan les ciutats i països europeus moderns.
Ens agradaria que ens aclarira en quin sentit l’entén ell però li pregaríem que s’ho pensara bé abans de parlar (no siga cosa que tornara a obrir una altra caixa de trons) i li recomanaríem que no passara determinades fronteres.
* Article de Josep M Moya, portaveu del BLOC-Verds: Compromís a l’Ajuntament de Gandia publicat hui dimarts al diari Levante-EMV