(Interessant article del nostre secretari d’Economia del Bé Comú, Joan Antoni Reina. Gente de la Safor 11-03-2013)
No és que siga alguna cosa que s’haja acabat de descobrir, però amb les actuals circumstàncies de fartament social generalitzat, sembla un insult a la intel·ligència persistir en actituds que ja s’han titllat de “política d’escaparate”. És a dir, aparentar fer allò que se suposa “està ben vist” tot i que els objectius acaben sent uns altres. Es mostra sensibilitat, es publiciten acords i es fan fotos amb col·lectius, associacions i grups ciutadans, tots relacionats amb les actuals preocupacions socials: desocupació, pobresa, protecció als més desafavorits, etc; però no hi ha una ferma i constant actitud en corregir eixa situació. I el mateix passa amb altres aspectes socials, on es tracta de mostrar sensibilitat per qüestions com ara la bici, el Serrano, l’Urbanet; i fins i tot pel mateix medi ambient, sense semblar creure massa en el que es fa, llevat d’acomplir amb la “quota solidària i social”. La presumpta retallada en serveis socials i cultura, dels nous pressuposts, vindrien a aclarir on són les preferències.
El darrer cas paradigmàtic on s’exemplifica allò acabat d’exposar, és la “joia de la corona”, la ansiada “platja de l’Ahuir”. Segons es pot llegir al punt 602 del programa del PP presentat per a les eleccions de 2011, es deia: “la protección del medio ambiente es básica y de esta realidad debemos ser conscientes todos los ciudadanos. Desde el Ayuntamiento de Gandia nos implicaremos activamente en la defensa de nuestro medio natural”. Al següent punt, el 603, també es pot llegir: “Reafirmamos nuestro compromiso en la defensa de las zonas de alto valor ecológico y paisajístico de nuestro término municipal: paraje Natural Municipal Parpalló-Borrell, la Marjal, playa de l’Ahuir, etc”.
Doncs no!, senyors i senyores. El PP tot i estar molt compromesos amb el medi ambient i amb la platja de l’Ahuir, sembla que és inevitable i que no li queda altre remei que urbanitzar-la (ja ha demostrat sobradament el valor mediambiental de la marjal promocionant un camp de golf). I tot perquè, a banda d’estar plena de brutícia i deixalles, el PSOE i BLOC així ho decidiren allà per l’any 1983 quan es va elaborar el PGOU de Gandia (on van estar d’acord tots els grups amb representació municipal, no només els anteriors). Realment pensen que algú s’ho creu?, no cal ser massa espavilat per a comprovar que precisament en l’elaboració d’eixe pla es fonamentaren les basses per a què en vora trenta anys i amb el “boom” immobiliari més ferotge en la historia de la ciutat, quedara totalment intacta aquesta platja. Tant ignorant fan la ciutadania?, què és el que es pretén? Fer-nos creure que és inevitable destruir-la?
Concurs internacional a banda (i esperem que sense la concurrència de grans arquitectes), la solució sembla molt senzilla. Blindar legalment la platja per a quedar fora de tota amenaça urbanística (cosa per reprovar als que suposadament no ho han fet possible abans). D’eixa manera el PP faria creïble la seua suposada estima pel medi ambient, com acaben de fer a l’Alfàs del Pi on s’han desclassificat vora dos milions de metres quadrats en zona edificable, pel seu alt valor paisatgístic i mediambiental.
Potser, d’aquesta manera els ciutadans deixarien de tindre dubtes sobre la persistència en un model econòmic, el de la construcció, que sembla actualment esgotat. I començar a percebre que amb la protecció definitiva de l’Ahuir es dóna el primer pas en el canvi d’un model turístic tradicionalment associat al formigó, a la rajola i l’especulació. I donar empenta i iniciativa a una nova concepció turística on primara l’oferta mediambiental, paisatgística, cultural, històrica, arquitectònica, gastronómica, esportiva i tantes altres. És inevitable la tragèdia o no?.