Amb estes dures paraules he volgut titular el meu article esta setmana, paraules reals, que un ciutadà de Gandia va haver de suportar fa uns dies de boca dels qui ens governen. I és que, amb les terribles retallades que el Govern Central i el de la Generalitat estan imposant als més dèbils, el que aconsegueixen és deixar-los totalment desesperats i desprotegits.
Una frase que ben bé podria haver sentit Adrián, un valencià que en no poder pagar la pròtesi de genoll (152 euros), va vore com li la llevaven a l’hospital on havia de ser atès. Una immoralitat digna d’un societat ultracapitalista, que desprotegix els seus ciutadans, abandonant-los a la seua sort, i que dona preferència a la faràndula i els saraus, front a drets tan bàsics com la sanitat i l’educació.
Les famílies beneficiàries de la llei de dependència, els malalts crònics, els discapacitats, i un llarg llistat de ciutadans i ciutadanes, s’alcen cada dia amb un nou esglai i una nova preocupació. Viuen cada dia amb la incertesa i la inquietud dels anuncis del Govern Espanyol de noves retallades de milions d’euros de les ajudes que reben. Quan a més tots som més que conscients, fins i tot els que propicien eixes retallades, que els diners que reben les famílies s’han anat reduint cada colp més i que, en canvi, els copagaments pels serveis bàsics han anat augmentant progressivament.
Des de Compromís no ens cansarem de denunciar que les polítiques que estan duent a terme el Govern d’Espanya i la Generalitat són nefastes. Cada vegada llancen més gent a la marginació, i incrementen els nivells de pobresa de la població.
A més, hem qualificat la mesura del Govern del PP d’escàndol, perquè ho està fent damunt per la porta de darrere, sense explicacions i sense dialogar i consensuar amb el sector implicat; però sobretot el que és, és una poca vergonya, perquè actuen contra el sector més vulnerable, aquells que venen patint anteriors retalls pressupostaris i que ara, amb les noves retallades se’ls desprotegix encara més.
Crec que cal exigir un pacte nacional pel dret a la protecció social, per donar resposta a les moltes famílies que estan vivint una situació dramàtica. Un pacte entre totes les forces polítiques que servisca per a donar prioritat a allò que a dia de hui és realment important: les persones. No ens podem quedar de braços creuats mentre es seguisca privant a les persones més vulnerables del seu merescut benestar, ja de per si feble i precari. Per això cal que apostem per la sanitat i el benestar social, i per res del món, privar el més febles, els més desafavorits, els que necessiten l’ajuda de tots, de la solidaritat de la societat.