Deixant a banda les entelèquies filològiques del PP, a les que de tant en tant i segons bufe l’oportunisme polític ens va “alliçonant”, l’ocurrència de l’íber afegeix un nou capítol al disbarat més desvergonyit i a la falta del sentit del ridícul més absoluta. La qual cosa no fa més que confirmar que deuen d’estar ben desesperats per a recórrer a açò i que lamentablement tenen un concepte de la ciutadania molt ximple, si consideren que els valencians no se n’adonen de la maniobra de distracció que suposa utilitzar aquestes malifetes per a amagar la seua insuficiència, incapacitat i ineptitud al front del Govern de la Generalitat. Deuen pensar que polemitzar amb l’origen del valencià farà que no es parle d’altres temes molt més actuals, de més transcendència i de molta més preocupació.
I és que no se sap si és ignorància, innocència o ingenuïtat, però fan riure si creuen que la ciutadania no se n’adona que llevat d’allò futbolístic i centrant-ho en l’àmbit lingüístic, d’això de “valencianistes” més bé poca cosa. Contràriament no tindria sentit que es preguntara per què l’ús social del valencià no ha parat de recular des que manen?; per què malgrat les peticions dels pares que volen que els seus fills s’eduquen en valencià, no s’habiliten els mitjans?; el perquè la llengua pròpia en educació secundària és testimonial i a la universitat pràcticament inexistent?; per què han deixat que aquesta desapareguera pràcticament de la televisió autonòmica?; per què no volen ni sentir parlar del requisit lingüístic per a ser funcionari de l’administració pública?; per què els principals dirigents del PP (presidents i expresidents de la Generalitat, consellers, alcaldes, diputats, etc.) no donen exemple i l’utilitzen majoritàriament en les seues intervencions públiques?; o per què si el valencià és una llengua tant antiga, després de 26 centúries ininterrompudes de transmetre-la de pares a fills, de sobte comencen a exercir un autèntic genocidi lingüístic parlant els fills en una altra llengua?
Per no reduir-ho tot a l’àmbit lingüístic, també és cert que des d’altres com ara el polític, l’econòmic i social, han tingut oportunitats per a demostrar el seu tarannà “valencianista”. Però sorpresa, de nou la realitat assigna eficientment la quota corresponent a cadascú. Per què si el PP és tant “valencianista” ha fet de l’atur, el balafiament i la corrupció les vertaderes “senyes d’identitat dels valencians”?, per què han contribuït a continuar destruint el nostre medi ambient?, per què no han volgut prestar un poc més d’atenció als nostres sectors productius tradicionals com l’agricultura o la indústria?, per què han consentit la desaparició del nostre sistema financer amb la pràctica desaparició dels nostres bancs i les nostres caixes?, per què no reivindiquen un sistema de finançament autonòmic just i equitatiu?, per què no reclamen unes inversions en infraestructures necessàries i inajornables que contraresten el greu dèficit que pateix el País Valencià?, per què davant tots aquests greuges objectius, quantificables i perfectament observables, el Govern del PP –amb escàs o nul pes al govern central- només mostra subordinació, submissió i obediència?
És evident que recórrer ara a la llengua (abans ha estat allò de la denominació, els símbols, les acusacions de “catalanistes”, etc.) per a la confrontació política deixa ben palés a què s’ha reduït el presumpte “interés” que tenen per ella. El que és més descoratjador, és adonar-se’n de què no hi haja ningú al PP amb un mínim de sensibilitat per a aquestes qüestions, algú que tinga la valentia d’expressar una mínima opinió en contra. Ningú –almenys públicament- que s’avergonyisca de què els seus companys de partit utilitzen ara sí ara també la llengua o qualsevol altre element identitari com a instrument de rèdit electoral, per confrontar, per dividir, per involucionar, per retrocedir, per continuar arrossegant la possibilitat d’utilitzar la nostra cultura i qualsevol dels seus elements com a excusa per a la confrontació.
Ningú no va a ficar un poc de “trellat” i dir que ja n’hi ha prou? Fins a eixe moment, un partit així, tant poc evolucionat, tant rudimentari i tant primitiu pel que respecta a la llengua i la cultura pròpia, sembla que no puga entroncar més que precisament en l’antiguitat i en el passat. Per què no amb els íbers?
*Joan Antoni Reina és responsable de l’Economia del Bé Comú de Compromís per Gandia. Article publicat el 9 de juliol a www.gentedelasafor.net