La història amb l’Auir sembla d’una hipocresia desmesurada, d’una desmemòria preocupantment interessada i d’una incongruència i falta de principis inaudita. Davant del rebuig social a l’intent del PP per reviscolar la seua urbanització, l’excusa que posa és que en primer lloc “ningú havia protegit la platja de l’Auir com calia”, estarien dient doncs que ara anaven a fer-ho ells? I això que al seu programa electoral anaven a conservar-la. Exactament reafirmaven “nuestro compromiso en la defensa de las zonas de alto valor ecológico y paisajístico” (sic.). Després donaren l’excusa de què és que “ja hi havien plans del PSOE” –encara que de baixa densitat- per a urbanitzar-la (sí, el mateix PSOE que ara s’erigeix en garant del conservadurisme mediambiental no se sap si per convicció, interés o oportunisme polític, o potser tot a l’hora), llavors estaran dient al PP que això estava mal? I per a rematar la feina, la següent ocurrència ja definitiva, va ser que “allò estava molt brut: fem, deixalles, etc”. Es referirien doncs a què anaven a netejar-ho i cuidar-ho, com afirmaven al seu programa electoral? Sembla que el foment de “la responsabilidad social corporativa para promover una mayor conciencia ambiental en todos los ámbitos de la sociedad” (sic.) quedarà molt bé al programa, però poqueta cosa més.
Tot i la interessada i hipòcrita utilització política del medi ambient i en concret de la platja de l’Auir, sembla fins i tot més trist encara, vore que les idees, propostes, projectes i actuacions per a la creació d’ocupació estable a la ciutat, sols passen de nou per la rajola i el formigó. Sí, la creativitat, imaginació i capacitat dels successius governs municipal semblen no haver donat per a més. Als fallits projectes del PSOE (Santa Anna, Les Foies o Sanxo Llop), i que el PP també ha intentat tirar endavant, s’uneixen els de nova creació: el del Club de Tennis i ara el de màxima actualitat i preocupació, el de l’Auir. On darrere d’un “democràtic i participatiu” concurs d’idees al més pur estil llançament de “globus sonda” a vore què és el que passa, s’amaga el vertader objectiu: concurs d’idees però per a construir. No cap altra alternativa o possibilitat.
Però el PP sí ho encerten quan diuen que en l’actualitat la platja de l’Auir està bruta i mal conservada, i també que la massificació i l’excés d’edificació fet a la platja Nord ha condicionat molt el turisme a la ciutat, ¿però el canvi de model –ja que eixe sembla no ser l’adequat- passa necessàriament per urbanitzar una platja verge sense cap altra alternativa, donant certa continuïtat amb el model que critiquen?, ¿i més després de l’experiència de la bombolla immobiliària que ha repercutit tant negativament en l’ocupació, per no parlar de la destrucció del medi ambient, l’especulació i la corrupció?, ¿No hi han idees, ja que és una activitat econòmica tant important, o alternatives que puguen generar un atractiu turístic que siga dinamitzador d’activitat i creador d’ocupació estable?.
A Gandia és evident que tots els agents: polítics, empresaris, acadèmics i ciutadania en general, coincideixen en assenyalar que el model actual de turisme no és el desitjat i que la platja de l’Auir és una qüestió de màxima importància. És a dir, que si realment ha de ser una oportunitat per al creixement (per no utilitzar allò de “riqueza y prosperidad”) s’haurà de demostrar, quantificar i analitzar, a banda de –evidentment- consensuar quina és la millor de les opcions. Per la qual cosa no sembla una bojeria, com ja ha estat proposat, convocar una consulta popular per a decidir entre tots el què s’hauria de fer. I decidir, i no cap altra interpretació, necessàriament després de vore totes les possibilitats i no només únicament les que parlen de construir i urbanitzar. Si el model turístic de construcció, massificació i de depredació del medi ambient no agrada “ara”, el que vaja a fer-se amb l’Auir marcarà un punt d’inflexió en la concepció de l’activitat turística o continuarà amb el que ha dut fins a aquest punt. Amb el detall de què ja no hi haurà marxa enrere. Per tant, és necessari i imprescindible decidir entre tots què és el que es vol fer amb l’Auir.
*Joan Antoni Reina és responsable de l’Àrea per a l’Economia del Bé Comú de Compromís per Gandia
– Article publicat a:
http://gentedelasafor.net/not/23223/l_rsquo_auir__entre_la_hipocresia_i_la_desmemoria