Rafa Ferrer, representant de Compromís Jove Gandia, al Debat Fedaveïns, sobre joventut. Gandia, 17 de gener de 2014.
- Les associacions veïnals pareixen ens únicament per a majors. Per què no hi ha joves a les associacions veïnals de Gandia? Quines propostes llançaries perquè un jove s’associe a l’entitat veïnal del seu barri?
Eixa pregunta no me l‘heu de fer a mi, sinó a vosaltres. En quines coses heu fallat? Us heu apropat a alguna associació juvenil del vostre barri o al Consell dels Joves? Què vos han dit?
Heu fer saber als joves i a la resta que la seua veu serà valorada i respectada, i tindrà validesa. Tenim un model caduc!
A més, caldria que ens férem unes quantes preguntes, que deixe ací sobre la taula: els mitjans de comunicació que gasteu estan al dia? El llenguatge emprat és l’adequat? Les activitats realitzades fan que els joves s‘hi apropen?
Hi ha un últim aspecte que tothom comenta però que sembla que ningú es vol replantejar: les associacions sorgeixen com a models reivindicatius, i després els diferents governs els han volgut tindre tranquil·lets i han col·locat gent de la seua confiança a les executives. I això és així! Caldrà fer alguna cosa al respecte.
I encara hi ha una qüestió més greu: la joventut ha perdut la confiança en este govern. Ara mateix, si eres jove i vols treballar, o acceptes un salari precari o unes condicions precàries, o tens padrins o t’afilies a NNGG. Quanta gent d’ells treballa per l’ajuntament?
- Coneixes la carta de participació ciutadana de Gandia? Què aportaries, i què canviaries?
Jo no la conec, i la gent tampoc. Tot el que es faça perquè la gent participe és benvingut. Però açò no funciona. Així que cal buscar la fòrmula correcta perquè la gent entre a l‘Ajuntament i es lleve la imatge, ben adquirida, que l‘Ajuntament de Gandia és un ens que camina sense mirar a ningú.
- Participació ciutadana real. Pressupostos participatius. Possibilitat de votar a l’àmbit local qüestions d’interés general i que siguen vinculants.
Sí, participació absoluta. Els polítics són els representants del poble, això que no s’oblide mai. No poden escoltar-los una vegada cada quatre anys.
Les grans partides pressupostàries, els grans projectes, han de ser votats i comptar amb el suport de la ciutadania. I han d’executar-se per l‘Ajuntament, tinga el vistiplau de l’alcalde o no. Gandia no és de l’alcalde.
En el cas del parc Sant Pere, on l’alcalde vol fer allí el que li ix dels collons. O el cas de la platja de l‘Auir, amb una votació molt dubtosa. Per això, pense que cal educar a la gent, fent important la seua opinió. Donar-los l’oportunitat d’elegir el que volen i que siga eixe el projecte que marque el paisatge de la seua ciutat i no l’ego d’un alcalde que d’ací a uns anys ningú s’enrecordarà d’ell.
- Un missatge de cara a este Nadal:
Pense que el sentiment nadalenc és una cosa que cadascú porta per dins i no per ficar quatre llums al carrer se m’incrementa. Si fóra l’encarregat de ficar els llums de Nadal i tota eixa parafernàlia, no en ficaria cap, ja que no hi ha res a celebrar.
Què celebrem? Que amb els nostres diners rescatem bancs que tiren a la gent de sa casa? Que un de cada tres xiquets valencians està baix el llindar de la pobresa? Que cada any, el preventori ha de fer una campanya de recollida de fons per sobreviure tot l’any? Que tenim una protectora d’animals que no sabem fins quan estarà? Que al jutjat de Gandia acudeixen de mitjana dues dones per denunciar maltracte de gènere? Que tenim un sistema financer que als valencians ens fa ser ciutadans de segona, a on un de cada tres euros es queda a Madrid i amb el que ens retorna només tenim per pagar el 80% de l’educació i la sanitat? I amb la resta de competències que fem?