El regidor de Polítiques Econòmiques, Indústria, Comerç i Innovació de l’Ajuntament de Gandia, Ferran Martínez, acompanyat pels representants de l’Associació de Pastissers i Forners de Gandia, Miguel Roselló i Toni Rodríguez, han presentat aquest matí la vuitena edició de la Mocadorà de Sant Donís. Una mostra que recupera i promou la festivitat de Sant Donís, el 9 d’Octubre, com la festa dels enamorats valencians i, alhora, posa en valor la nostra artesania del dolç.
Així, al mercat instal·lat al passeig de les Germanies, enfront de la Casa de la Casa de la Marquesa, hi participaran pastisseries de Gandia i el Grau, amb els seus productes de massapà i la seua elaboració artesanal, amb ametla, sucre i ou, del 6 al 9 d’Octubre, festivitat del poble valencià. “Hi haurà també, els dies 6 i 7, de 17.30 a 20.30 h, uns tallers didàctics de dolços per als més menuts, que s’hi podran emportar els massapans per 1 €, que es donarà al Preventori Infantil”, ha explicat Roselló.
L’horari del mercat serà del 6 al 8 d’octubre, de 10.30 h a 14 hores i de 16.30 h a 20.30. El dia 9, de 10.30 h a 14 h.
Des de l’associació de pastissers i forners s’ha assegurat que s’està involucrant cada vegada més als pastissers de Gandia i “no pararem fins que tota la ciutadania conega la tradició de la Mocadorà, que s’hi pot trobar també als nostres establiments”. Gandia és una de les pioneres al territori valencià i espanyol pel que fa a l’elaboració de dolços. Rodríguez ha recordat que la tradició a Gandia ve de l’Edat Mitjana i també està molt lligada a l’època d’esplendor de la canyamel, ja que els llauradors cobraven una part del seu jornal en sucre. De fet, a la nostra ciutat existia el conegut com a Torró de Gandia, elaborat amb sucre.
Finalment, Martínez ha animat la gent a visitar la mostra de dolços artesanals i regalar-los, no només als enomarats, “sinó a tothom a qui ens estimem”.
L’origen de la Mocadorà
Es tracta d’una celebració popular valenciana que té lloc cada 9 d’Octubre, dia de Sant Dionís, coincidint amb la festa gran del poble valencià. La tradició és regalar a les persones estimades un mocador per al coll que embolica uns dolços de massapà cru, de diferents formes i colors, que representen les millors fruites i hortalisses de l’horta de València, totes elles envoltant dues figures més grans i principals fetes de massapà cuit: la piuleta i el tronador.
La tradició ve de quan, a l’edat mitjana, les ciutats homenatjaven els convidats, sobretot els reis, amb una vaixella d’argent plena de viandes. A partir del segle XV la ciutat de València va començar a regalar vaixelles de ceràmica de Manises i Paterna que contenien uns dolços de sucre que començaven a fer-se a terres valencianes arran de la introducció del cultiu de la canya de sucre al Regne de València, com ara confits i massapans. Amb el temps, aquest costum es va popularitzar entre els valencians i va derivar en un regal pel 9 d’Octubre, ja que, segons diu la llegenda romàntica, els massapans representen els fruits de l’horta de València que les valencianes van oferir a Jaume I i a la reina Na Violant d’Hongria el 9 d’octubre del 1238, quan van entrar a València després de la conquesta.
Al segle XVIII, després de la Guerra de Successió, la celebració oficial que commemorava l’entrada de Jaume I a València va ser prohibida pel Decret de Nova Planta, però es va continuar celebrant popularment. Sant Dionís havia estat una festa molt arrelada, ja que eren tradicionals els festivals pirotècnics des de la popularització de la pólvora en forma festiva. A la vespra, i durant el dia de Sant Dionís, s’havien llançat sempre multitud de coets fins al punt que, segons les cròniques, un any es van arribar a llançar 13.000 coets des del terrat del Palau de la Generalitat. I la vesprada del 9 d’octubre de 1526 va haver-hi un accident en el qual van morir 9 persones i van cremar 20 cases a la zona del Mercat. Per tot això, l’origen de la piuleta i el tronador està en aquest segle, quan Carles III va prohibir fabricar pirotècnia. En resposta, els forners valencians van idear uns dolços de massapà que representaven els coets prohibits, i els van donar forma de petards, piules i trons; segons diuen molts, també representaven els òrgans sexuals masculins i femenins per la seua forma característica.
A partir del segle XIX els dolços s’embolicaven en un mocador afegit. Amb el temps, va formar part imprescindible del regal, i va donar nom a la festivitat. Per aquesta tradició, molts valencians consideren que Sant Dionís és el Dia dels Enamorats valencians; i és tradició que les dones conserven tots els mocadors que la seua parella els ha regalat, any rere any, des que van començar a festejar.