Plà d’ocupació 2013, un nou “brindis al sol” (per Joan Antoni Reina*)

Aquest darrer abril l’Ajuntament de Gandia presentava el nou “Plà d’ocupació 2013” –sí, el lector ha llegit bé, en abril- on més que nou, era quasi un calc del de l’any anterior. Deixant urgències a banda, certament ben dissimulades, i avaluant-lo pels resultats aconseguits, sembla que no poden ser més decebedors i més descoratjadors. Aleshores, per què persistir amb un model de “presumpta” ocupació fallit?, quan és més que evident –atenent a les dades de l’atur- el seu estrepitós fracàs? Fer alguna cosa?, donar destí a uns diners?, pel què diran?.

No se li pot recriminar al govern la posada en marxa de diferents iniciatives: convenis de col·laboració amb associacions empresarials, Plà d’ocupació juvenil a l’Ajuntament, participació en fires, jornades i fòrums d’ocupació, etc. Però de la mateixa manera és pot afirmar que totes elles tenen en el “Pla d’Ocupació” el punt d’arribada i no semblen ser més que gestos de cara a la galeria per aparentar sensibilitat cap a la principal de les preocupacions. Això sí, sense que realment s’incidisca en el capgirament d’unes xifres tossudes en continuar creixent i que no fan més que dubtar de la capacitat de la regidoria d’ocupació. Costa de creure que amb xecs o estímuls econòmics de sis mesos, les empreses puguen generar llocs estables, algú veu la relació? I per no parlar d’allò tant “magnífic” com els “emprenedors”. Algú seriosament creu que un jove que posa en marxa una iniciativa va a poder generar ocupació a curt termini, suposant que puga pagar la seua pròpia assegurança d’autònom i suposant també que no acabe en fallida per no poder finançar el seu projecte? Sembla suposar molt.

Si es para atenció amb els sectors productius en els que s’ha intentat posar en marxa iniciatives i estímuls per a la generació d’activitat, és a dir comerç i turisme, de nou s’ha de qüestionar la capacitat –en aquest cas- de la regidoria de promoció econòmica. No sembla, pel que fa al turisme, que els “esforços” que estan fent-se trenquen la mitjana anual (tenint en compte que aquesta la pugen els mesos d’estiu) de vora cinc-cents treballadors a hotels. En efecte, poc més de mig miler d’ocupats no sembla un important motor de generació de treball i ni molt menys estable. I pel que fa al comerç, amb tota la política d’esdeveniments i fires incloses, (i ja se sap com estan les butxaques) doncs sembla un esperpent al més pur estil Canal 9, referir-se a l’èxit d’aquestes convocatòries pel nombre d’entrepans o cerveses servides als establiments contigus.

I què es pot fer?, doncs moltes coses. D’entre elles, el convenciment de voler generar activitat per a què arribe a la major part dels ciutadans. En aquest mateix abril hi han exemples. Per un costat en la inauguració del Fòrum d’Ocupació celebrat a la Universitat Politècnica de València en el Campus de Gandia, el mateix Víctor Soler (primer tinent d’alcalde) ho deia: “potenciar les relacions universitat empresa”. Efectivament, s’ha de començar amb l’educació, amb l’I+D+i, amb l’aposta per nodrir les empreses d’idees, de tècnics ben qualificats i de ments inquietes. Allò paradoxal és que amb la nefasta gestió de l’Innova (què més que un continent el que s’hauria d’haver pretés era un contingut) queden en entredit les paraules amb uns fets tant aclaridors.

L’altre exemple per a la generació d’activitat el tenim amb l’aposta clara i decidida per la indústria en general, però amb l’agroalimentària en particular, com es ratificà amb la celebració de la I Jornada agroalimentària a la Comarca. És hora de la “reindustrialització”, d’adonar-se que n’hi han excel·lents oportunitats. I a l’agroalimentària, que no és l’excepció, s’observa un menor impacte de la crisi, baix grau d’estacionalització i amb un gran nombre de treballadors ocupats. Però clar, de nou planeja allò paradoxal, el contrasentit i la contradicció. Si el màxim dirigent de les polítiques que emana el consistori és conegut per afirmar allò de “comprar i vendre, mai produir” o es vanagloria de ser un àvid empresari per fabricar a la Xina, tirant per terra tots els principis de responsabilitat social de l’empresari (darrerament tant d’actualitat). Què és el que es pot esperar d’aquest equip de govern pel que respecta a l’ocupació?.

Joan Antoni Reina és el responsable d’Economia del Bé Comú de Compromís per Gandia

Arxivat en: Economia i Ocupació

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *