A l’article 3, apartat 3 s’afirma que l’objecte social de l’empresa és “la prestació de serveis de publicitat a través de qualsevol mitjà, la creació i difusió de campanyes d’informació i comunicació”. Ací teniu accés a les conclusions de la memòria tècnica.

Per als econacionalistes la tendència hauria de ser la d’una televisió pública amb més autonomia, més deslligada del poder municipal i no la de mitjà propi de l’administració ni el d’instrument al seu servei.

FACUND PUIG: “Ningú no pot negar la valentia de la proposta. És més que Canal 9. És més que l’actual Televisió de Gandia. I, a més, s’arreplega als estatuts. Al cap i a la fi no és més que la culminació d’un procés encetat a principi de legislatura amb la retransmissió en directe del míting electoral de la candidata al parlament espanyol Maria Teresa Fernàndez de la Vega”.

Roda de premsa modificació estatuts Gandia Televisió – FACUND PUIG:
24.11.09. Ahir es va reunir la Comissió d’Estudi per a la Modificació dels Estatuts de l’Empresa Municipal “Televisió Pública de Gandia”. En la reunió se’ns va proporcionar una còpia de la memòria redactada pel govern municipal en què s’argumenta i es justifica la modificació dels articles 2 i 3 dels estatuts de l’empresa. Una vegada analitzats els arguments aportats a la memòria i la proposta de modificació presentada, el Bloc-Verds va optar per no recolzar la modificació. I vam votar en contra perquè esta reforma dels estatuts suposa la materialització del control total i absolut per part de govern municipal de les activitats i dels continguts de Gandia Televisió. Sense cap tipus de problema, la societat que explota la televisió pública de Gandia passa a ser mitjà propi i servei tècnic de l’Ajuntament de Gandia. És a dir, que es consagra el principi que Gandia Televisió esdevinga, encara més, instrument, braç executor dels desitjos i dels interessos de qui governa. I això és inacceptable. Amb l’aprovació de la modificació dels estatuts i de la memòria que l’acompanya s’escriu negre sobre blanc que la televisió pública de Gandia esdevé una agència publicitària per a difondre els missatges que l’interessen al govern municipal de torn. Així, a l’article 3, apartat 3 s’afirma que l’objecte social de l’empresa és “la prestació de serveis de publicitat a través de qualsevol mitjà, la creació i difusió de campanyes d’informació i comunicació”. Aleshores, la televisió pública ja no ha de ser un mitjà de comunicació amb voluntat d’objectivitat, sinó que passa a ser un apèndix, l’empresa que produïx i difon la publicitat del govern municipal.

Ningú no pot negar la valentia de la proposta. És més que Canal 9. És més que l’actual Televisió de Gandia. I, a més, s’arreplega als estatuts.

Al cap i a la fi no és més que la culminació d’un procés encetat a principi de legislatura amb la retransmissió en directe del míting electoral de la candidata al parlament espanyol Maria Teresa Fernàndez de la Vega. En compte de propiciar una separació cada vegada major entre el poder polític i els mitjans de comunicació públics, ací es fa tot el contrari. Els lligams existents entre un i els altres s’enfortixen, es fan més sòlids, perquè els objectius són comuns, perpetuar en el poder a aquells que ja el tenen. La tendència hauria de ser la d’una televisió pública amb més autonomia, més deslligada del poder municipal i no la de mitjà propi de l’administració ni el d’instrument al seu servei. La justificació de la proposta és curiosa:

El notable incremento de las competencias municipales, con el consiguiente volumen de obras y servicios gestionados por el Ayuntamiento de Gandia, hace necesaria la utilización de mecanismos ágiles de transmisión de la información a los ciudadanos de forma eficaz.

És a dir, que l‘alcalde, en lloc d’eixir dotze vegades en cada programa de Gandia Televisió, que n’isca el doble i, si pot ser, en directe. Així garantim l’agilitat i l’eficàcia. I una reflexió curiosa. Curiosa i contradictòria. A la memòria es reproduïx, sense citar-ne la font, un paràgraf de l’exposició de motius de la llei 29/2005, de Publicitat i Comunicació Institucional, on s’afirma que:

Hay que tener en cuenta que la dualidad entre la naturaleza política y ejecutiva de la acción gubernamental debe mantenerse en esferas comunicativas separadas. La valoración, el juicio y la información de carácter político tienen sus propios cauces y no deben mezclarse con la actividad comunicativa que, ordenada y orientada a la difusión de un mensaje común, emprende la Administración para dar a conocer a los ciudadanos los servicios que presta y las actividades que desarrolla.

Això diu la llei que els redactors de la memoria invoquen, però el govern municipal, amb els canvis d’estatuts que proposa, pretén tot el contrari, mesclar valoració política i activitat comunicativa per així, en un totum revolutum, incrementar l’eficàcia i l’agilitat a l’hora de cantar les excel·lències de la gestió del govern municipal.