Orengo puja un 11% la tarifa de l’aigua, a pesar d’assegurar que no ho faria

EN POC DE TEMPS: El BLOC-Verds denuncia que l’augment es produeix dos anys després de la nova contracta que va suposar una injecció econòmica a l’ajuntament de 55 milions d’€ pel cànon anticipat.

CONTINUARÀ PUJANT: Els econacionalistes anuncien que els augments seran constants al llarg de la concessió i que, com ja advertiren en el seu dia, acabarà sent de més del 200 % al final de la mateixa, si atenem a la fórmula de revisió aprovada.

MESURA INSOSTENIBLE: El contracte de l’aigua està basat en la necessitat d’un augment constant del consum i si no s’arriba a eixe consum, si no s’arriba a facturar el volum d’aigua previst, eixa manca d’ingressos s’ha de compensar amb l’augment del preu de la mateixa.

JOSEP MIQUEL MOYA:
· Després de l’actualització de l’IPC dels impostos, després de més de 8 anys sense tocar-los i que va suposar un augment del 4,5 % en 2009 (amb una baixada de l’1 % en 2010), a l’espera del plenari del proper dijous, ahir es va formalitzar en la comissió d’hisenda la nova taxa de clavegueram que, com ja manifestàrem, suposarà uns augments escandalosos del rebut en termes percentuals.

· Vull recordar que apareix una nova tarifa fixa per sufragar les inversions d’1,7 € per usuari i mes i la tarifa de consum passa de 0,07 a 0,13 € per m3. És a dir, un augment del 85% en el consum i del 2.300% en la d’inversions.

· I es va formalitzar també l’augment de la tarifa de l’aigua: els gandians pagaran a partir d’ara un 11 % més per l’aigua consumida.

· Suposem que el govern municipal tornarà a dir que este nou augment no va a suposar cap trastorn econòmic a les famílies perquè no són xifres absolutes significatives.

· Però parlem de l’augment d’un 11 % en un servei essencial com és el subministrament d’aigua potable.

· I una pujada d’un 11 % en un servei essencial és un augment excessiu.

· Un augment que es produeix dos anys després de la nova contracta que va suposar una injecció econòmica a l’ajuntament de 55 milions d’€ pel cànon anticipat.

· I un augment del preu d’un servei essencial que es produeix en un context de crisi econòmica, amb un 21% d’aturats i amb més del 50 % d’eixos aturats de llarga duració.

· La pujada és anomenada eufemísticament “revisió”.

· Ja sabeu que l’ús dels eufemismes per part del govern és prou habitual.

· Però és cert que, tècnicament, es tracta d’una revisió demanada per l’empresa perquè no s’han acomplit els paràmetres de consum previstos en el contracte.

· I no s’han acomplit a escassos dos anys de la seua signatura, en una contracta a 25 anys.

· El govern municipal va assegurar solemnement en diverses ocasions que el preu de l‘aigua no pujaria.

· Ací tenim una relació d’eixes afirmacions.

· Com veieu, no han estat capaços de complir la paraula.

· En realitat, ells sabien que el preu de l’aigua pujaria, com saben que ho tornarà a fer amb total seguretat l’any 2013, quan acabe l’actual tarifa transitòria d’obres i, aleshores, ho farà de manera molt més accentuada que ara.

· Perquè el contracte signat preveu uns ingressos en base a mantindre eixa tarifa durant tota la concessió, tot i que, com hem dit és una tarifa transitòria, aprovada així per la Comissió de Preus per finançar les plantes desnitrificadores i que acaba l’any 2013.

· Eixa tarifa transitòria serà necessàriament absorbida per les altres per poder mantenir els ingressos previstos.

· Ja diem en el seu moment que l’actual contracte signat, el sistema establert, té, des del punt de vista mediambiental, una perversió: està basat en la necessitat d’un augment constant del consum i si no s’arriba a eixe consum, si no s’arriba a facturar el volum d’aigua previst, eixa manca d’ingressos s’ha de compensar.

· És a dir: si la ciutat de Gandia estalvia aigua provoca un augment del preu de la mateixa.

· I això és el que ha ocorregut a les primeres de canvi: en un moment de crisi econòmica, la gent estalvia allà on pot. També en el consum d’aigua, lògicament.

· I eixe estalvi ha suposat un augment de les tarifes.

· Estem, per tant, davant d’un nou exemple del tipus de gestió a què ens ha acostumat el govern municipal.

· Una gestió pensant només en els interessos immediats i en absolut en el futur econòmic de la ciutat, que han compromés seriosament, o dels ciutadans, que van castigant a poc a poc.

· Perquè han compromés 35 milions d’inversions en la xarxa que els ajuntaments posteriors han d’anar sufragant, tot i haver-ne ingressat 55 per avançat.

· I ara augmenten als ciutadans el preu de l’aigua un 11%.

· Uns augments que seran constants al llarg de la concessió i que, com ja advertírem en el seu dia, acabarà sent de més del 200 % al final de la mateixa, si atenem a la fórmula de revisió aprovada.

· Com diem, una pèssima gestió econòmica, a la que cal afegir, per exemple, els 2,3 milions de factures extrapressupostàries que ja han aprovat en l’any 2010.

Arxivat en: Urbanisme i Medi Ambient

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *