Josep Miquel Moya (article publicat a Safor Guia el 15-07-2010)
Diu una de les lleis de Murphy que si una cosa va malament, empitjorarà. Sembla que Fernanda Llàcer, coordinadora (tal qual!) del govern de Gandia, és una fervent creien d’eixa màxima. Després de tantes demostracions, potser no hauria de sorprendre’ns l’ús sistemàtic de la mentida. Però, què voleu que fem?: no m’acostume. Així que continuaré denunciant-la cada vegada que la detecte. L’article de la Sra. Llàcer, coordinadora (sic) del govern, en conté dues. La primera, conscient: l’existència d’una placa commemorativa amb el meu nom a l’Ermita de Sant Antoni. Res hagués passat, cas de ser cert. Però no ho és. No m’agraden les plaques i no en conec cap que duga el meu nom ni mai he intentat que, en les múltiples actuacions promogudes en la meua etapa en el govern local, apareguera el meu nom. Altres no poden dir el mateix. Però, a més, a l’ermita de Sant Antoni? No crec que m’hagueren deixat tampoc ni l’arquitecte municipal ni l’arquitecte redactor del projecte. No hi ha, ni ha hagut mai, cap placa. I això ho sap la Sra. Llàcer. Per tant, per què menteix? Sé que l’honestedat no li importa molt. Però, a més, em fa l’efecte que creu que cal buscar elements de desprestigi i, com que no els troba, se’ls inventa. De la mateixa manera que s’inventa arguments per justificar la ineficàcia del govern en matèria econòmica o, millor dit, la seua perillosa i irresponsable tendència a gastar com més millor. Perquè és evident que tenen la mà trencada, com se sol dir.
La segona mentida de la Sra. Llàcer m’importa molt més que la de la placa. Em preocupa (i hauria de preocupar-nos a tots) que la coordinadora (?) del govern diga públicament tantes tonteries. Si ho fa conscientment, malament. I si ho fa per desconeixement, pitjor. Segons ella, tots els diners rebuts de manera extraordinària en esta legislatura son “finalistes”. Diu això perquè jo afirmava, i continue fent-ho, que tota eixa allau de milions no han aprofitat per sanejar la hisenda municipal. Al contrari: acabarem més endeutats que començàrem. I la coordinadora es defensa afirmant que no podien dedicar els diners a rebaixar el deute. Per què, Sra. Llàcer? Si s’han gastat 67 milions d’euros dels cànons de l’aigua i clavegueram en el que els ha donat la gana, per què no podien haver amortitzat deute? Imaginem-nos una família normal, amb la seua hipoteca, a la que li toca la loteria. Crec que, si són sensats, destinarien eixe premi a llevar-se de damunt el deute i seria una irresponsabilitat anar-se’n de viatge amb els diners del premi per continuar amb la mateixa hipoteca, com si res hagués passat, en tornar de vacances. La Sra. Llàcer arriba al paroxisme del cinisme quan afirma que els diners de l’aigua són per a l’aigua. Com diu la famosa cançó de Chicho Sánchez Ferlosio, “eso mismo fue lo que yo le pregunté”. Perquè venim reclamant precisament això: que es destinen a les obres del Pla Director, ja que, en cas contrari, els anys vinents tindrem més obligacions (més deutes) amb menys ingressos. Però la família governamental de Gandia, s’ha anat de vacances amb els diners de l’aigua i del clavegueram (després d’augmentar els rebuts) i s’ha gastat els 67 milions d’euros, dedicant-li només 5 a un Pla Director en el que hem d’invertir-ne 35, que, òbviament, haurem de pagar després. Resulta preocupant que no entenga això qui cobra per coordinar el govern municipal. O es dedica a una altra cosa, a banda d’inventar-se mentides i excuses?