Josep Miquel Moya. Publicat a MICRO el 2/09/2010.
Darrerament, podem veure pertot arreu una publicitat institucional de l’Ajuntament de Gandia en què s’afirma: “Som transparents”. En ella, una enorme gota d’aigua cau sobre el cap d’uns ciutadans. A mi em sembla una genial metàfora. Perquè, efectivament, la gran gota del cànon de l’aigua i del clavegueram (67 milions d’euros cobrats en un any i gastats en dos) ha alimentat el govern municipal. Però també ha caigut a sobre els ciutadans, els actuals i els futurs, de manera directa (amb un augment desmesurat dels rebuts) i de manera indirecta (menys ingressos posteriors i més càrregues econòmiques per als pressupostos municipals).
“Som transparents” és una campanya d’autobombo, d’aparador. I esta, pot dur conseqüències. De vegades (això ho hem fet tots) es publiciten coses de manera exagerada. Ho entenc. De vegades, es diuen coses que, si més no, podien ser discutibles. També ho entenc, perquè com que només les poden comprovar un pocs (aquells a qui els afecta) l’efecte comunicatiu acompleix el seu objectiu: la resta, la immensíssima majoria, ho veu, ho escolta o ho llegeix… i s’ho creu.
Però, darrerament, estan insistint en una mentida que afecta a tota la ciutadania de Gandia i, per tant, tots, absolutament tots, poden comprovar. És el preu de l’aigua. El govern afirma, ací i allà, que no apujaran els rebuts. Mentre, però, tots comproven, rebuts en mà, que l’augment ja s’ha produït. No entenc eixa política comunicativa del govern municipal, dirigida pel que sembla només a ignorants o fanàtics. El preu de l’aigua ha apujat. I es revisarà tots els anys. Una revisió que serà, sempre, superior a l’IPC perquè així ho marca la formula de revisió de preus aprovada. De manera que tots els anys costarà més, en termes absoluts o en termes relatius. El mateix passarà amb el clavegueram i amb el fem, encara que d’este darrer augment (quan arribe) no podrà culpar-se al govern municipal sinó al futur Consorci de Residus. Però, torne a repetir, no entenc per què s’insisteix en dir-li al ciutadà que no pagarà més per l’aigua quan ja ho està fent. I ho poden comprovar fàcilment.
PD per a l’Orengo virtual del darrer número:
Encara que tot és opinable, i les nostres opinions, com les vostres, són subjectives: sí, heu fet moltes coses bé. Probablement, més de les que nosaltres reconeixem. De fet, coincidim, percentualment, més vegades que diferim. Però les diferències són de tal qualitat tan pel que fa al seu contingut com a la forma (com l’exemple anterior) que, al remat, no ens podem sentir identificats de cap manera. I, al capdavall, com deia Dwight Morrow: “si un polític s’atribueix el mèrit de la pluja, no li ha d’estranyar que els seus adversaris el culpen de la sequera”.