Alícia Izquierdo: “hem d’acabar amb el vot de la por”

La candidata número 11 al Congrés per València de Compromís-Equo, Alícia Izquierdo, assegura que demanar el vot de la por a la dreta ja no és creïble, “el que cal és votar els que defensen vertaderament els interessos del poble valencià”.

Izquierdo, juntament la secretària local del BLOC a Gandia, Lorena Milvaques, ha presentat aquest matí les 6 idees bàsiques del seu programa electoral per tal de garantir el Benestar i la Dignitat:
1 – Garantir el benestar i la dignitat mitjançant la solidaritat: qui més té que més pague.

2 – Lluita contra el frau fiscal i reforma fiscal per un sistema més just i equitatiu i que ens iguale a la mitjana europea.

3 – Canvi de model de desenvolupament orientat a la creació d’ocupació de qualitat, basada en la recerca i la innovació.

4 – Defensa dels serveis públics com a lluita per la igualtat i la justícia social.

5 – Educació de qualitat i universal en totes les etapes de la vida.

6 – Aplicar la llei de la dependència de manera integral per a garantir la dignitat personal i també com a motor d’ocupació.
Solidaritat, benestar, innovació i educació com a motors d’ocupació.

Al País Valencià patim el drama de la desocupació amb molta més virulència que el nostre entorn, Espanya i Europa. Això és per causa que, amb l’agreujant de la crisi mundial en què ens trobem immersos, la nostra és una crisi autogenerada que ve marcada per anys d’especulació immobiliària, monocultiu de la rajola i balafiament de recursos en projectes faraònics i destretallats.

Necessitem un canvi de model que assente les bases d’una ocupació de qualitat per a no repetir els errors del passat. I aquest canvi passa per quatre eixos: la solidaritat, el benestar, la innovació i l’educació.

La solidaritat: eixir tots junts de la crisi, que ningú no es quede enrere

En una situació de crisi en què hi ha més d’un 20% de valencians i valencianes en risc d’exclusió social, és el moment més que mai de la solidaritat entre les persones per a eixir avant i garantir la cohesió d’una societat de progrés.

Fiscalitat justa i solidària

Cal alleugerir la pressió fiscal sobre les persones corrents. Estem vivint un augment de la pressió fiscal sobre la majoria de la població a través de l’aplicació de noves taxes impositives i al mateix temps estan reduint-se les prestacions en Educació, Sanitat… Per contra, hi ha un fenomen, afavorit per les polítiques del PSOE i el PP, d’insolidaritat per part de les economies amb més rendes que han vist desaparéixer impostos que les gravaven. La via de solució és una fiscalitat justa i solidària on tots col·laborem en funció els nostres ingressos.

Reforma fiscal. Per un sistema més just i equitatiu que ens iguale a la mitjana europea. Proposem gravar els nivells més alts de renda, establir un nou impost sobre la riquesa.

La xacra del frau fiscal

El frau fiscal a l’estat espanyol es calcula que es troba entre el 20 i el 25% de la recaptació, el doble de la mitjana europea i, si fa no fa, equival a la inversió en Sanitat.

Benestar i defensa dels drets socials

Les retallades de personal de l’administració pública –els mestres, les infermeres- són, a més d’injustes, un error, perquè eixes persones ara cobraran l’atur que també costa diners a l’administració pública per no treballar. La Generalitat els trau de la nòmina però paguem doble: amb impostos per a pagar-los i amb un servicis més precaris.

A més a més, qui ha de crear treball són les empreses, les privades i les públiques. I per a que hi haja demanda de mà d’obra ha d’haver activitat comercial i diners en el carrer.

Retirada de la reforma laboral. Recuperar l’edat de la jubilació generalitzada als 65 anys i dels 35 anys de cotització per accedir al 100% de la base de cotització.

Jornada laboral de 35 hores, tal com es va aplicar a França amb bons resultats, per a repartir i crear més ocupació. Salari mínim interprofessional equivalent al 60% del salari mitjà.

Aplicació de la llei de la dependència com a garantia de la dignitat per a crear ocupació

La llei de la dependència està paralitzada al País Valencià

o Entre juny i octubre de 2010 s’incorporaven a les ajudes 4.799 persones. Per al mateix període d’enguany, s’hi han incorporat 516 menys.
o Mentrestant, 3.467 dependents valencians i valencianes es troben en llistes d’espera. La xifra més alta de tot l’estat, en termes absoluts i relatius.
o Els experts calculen que, per cada 100.000 persones que passaren de la prestació a econòmica a rebre un servei es generarien no menys de 30.000 llocs de treball directes.

Innovació: suport als creadors d’ocupació

Les PIMEs suposen més del 70% de l’ocupació total; és per això que necessiten un tracte i suport especial, ja que són, de manera destacada, la primera font d’ocupació i riquesa del País Valencià.

Cal acabar amb els impagaments de l’administració. La morositat pública és especialment greu per la indefensió a què sotmet a les empreses. Moltes empreses ben sanejades han hagut de tancar per culpa dels impagaments.

L’eix mediterrani és vital perquè la indústria valenciana dispose de les infraestructures necessàries per a la seua internacionalització. Ara bé, el seu desenvolupament, una vegada la UE l’haja inclòs en els projectes prioritaris, correspon al govern espanyol. PP i PSOE sempre han apostat per un model radial i centralista, per la qual cosa no ens fiem gens de la fe dels nous conversos. Garantirem que encara no patim més retards històrics.

És necessari garantir la connexió i vertebració ferroviària del País Valencià. Prioritzarem el transport de mercaderies ferroviari. Cal apostar fort per uns eixos de rodalies forts. L’àrea des de Dénia a Alacant, per exemple, és la major conurbació europea sense ferrocarril de rodalia.

Incrementarem els pressupostos per a I+D+i homologant-los a la mitjana europea i s’establirà una prioritat per a les iniciatives agosarades que suposen un valor afegit de creació de nous nínxols i àrees d’ocupació.

Educació: formar el futur

Un sistema educatiu públic fort i de qualitat és la garantia de cohesió social i d’igualtat d’oportunitats.

Creació d’una xarxa pública d’escoltetes de 0 a 3 anys que garantisca cobrir el 100% de la demanda.

Destinarem a la despesa pública educativa almenys el 7% del PIB en esta legislatura, destinant un 6% del PIB a l’Ensenyament Superior.

Equiparació amb els països europeus més desenvolupats en la despesa dedicada a beques i ajudes a l’alumnat universitari, amb un sistema de caràcter generalitzat de beques que possibilite completar els estudis sense obstacles derivats de l’origen social i econòmic, mitjançant beques-salari i la rebaixa de les taxes universitàries al punt anterior a la reforma de Bolonya.

Generalitzar la formació fins als 18 anys, ampliant la FP i obrint noves modalitats formatives que permeten simultaniejar estudi i treball remunerat abans de la incorporació plena a l’ocupació a més de reorientar els plans d’estudi i la formació ocupacional cap el sector de l’energia i la protecció del medi ambient.

Arxivat en: Nacional, Sanitat i Benestar Social

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *