BLOC-Compromís demanen un nou projecte més sensat.
Des del Bloc-Verds: Compromís hem de lamentar que la història de la piscina del Raval-Benipeixcar haja conclòs com intuíem. Perquè esta semblava una mort anunciada, des del seu inici.
A la legislatura del 2003-2007, el govern municipal del que participàrem va projectar una piscina al barri, dins del Pla d’Infrastructures Esportives. Eixe projecte va ser superat a la següent legislatura per un macrocomplex de més de 7 milions d’euros, de dubtosa viabilitat en uns moments en què la crisi econòmica començava a mostrar-se, extrem que, des del Bloc advertírem reiteradament abans de la seua licitació, suggerint la recuperació de la idea inicial, molt més assequible. Prova de la poca atracció que va generar l’elevada inversió a realitzar fou el fet que al concurs només es va presentar una empresa, que fou finalment l’adjudicatària.
Però, també des del primer moment, eixa única empresa va demostrar problemes per trobar el finançament adequat. Tant és així que, contràriament al que és habitual i recomanable i, el que és més greu, a allò que establia el plec, l’empresa mai va aportar cap aval bancari: simplement un escrit en què assegurava comptar amb el finançament suficient per mitjans propis. Des del Bloc advertírem del perill que açò suposava i tornàrem a recomanar anul·lar la licitació i mamprendre un projecte menys ambiciós.
Ara, més de tres anys després, en els quals hem insistit en el tema en tots els fòrums possibles, s’anuncia la renúncia de l’empresa a la concessió, deixant als barris del Raval i de Benipeixcar sense una infrastructura esportiva necessària, com a conseqüència, sens dubte, de l’alegria amb què s’acaraven els projectes en la legislatura anterior.
D’altra banda, s’està parlant de la possible indemnització a l’empresa adjudicatària, un extrem que des del Bloc-Compromís no entenem, ja que és obvi que si és l’empresa qui renuncia no cap indemnització alguna. A no ser que les causes per les quals l’empresa no ha pogut realitzar l’obra siguen culpa del propi Ajuntament, una interpretació difícil d’entendre perquè, tot i que, com hem dit, el projecte semblava massa carregat econòmicament, l’empresa es va presentar coneixedora al seu “risc i ventura”. Volem suposar que del que es tracta és de, simplement, retornar-li la garantia definitiva dipositada per l’empresa, sense indemnització alguna, cosa que no hem pogut comprovar perquè no se’ns ha permès la consulta de l’expedient, tot i haver-ho demanat per registre d’entrada i atenent al nostre dret com a membres corporatius, el 12 de gener, és a dir, ja fa més de dos mesos.
Siga com siga, la història de la piscina del Raval és la constatació d’una manera de gestionar basada en la megalomania i la falta de sintonia amb la realitat.
Però no és just que es desestime completament la idea. Els nostres barris necessiten d’infrastructures de tot tipus, a prop de la ciutadania. I la piscina del Raval-Benipeixcar n’és una d’elles. Des del Bloc-Compromís plantejàrem a la Junta de Districte de Benipeixcar la conveniència de redimensionar el projecte i encarar-ne un de més modest però funcional, proposta que fou secundada per unanimitat. És per això que demanem al govern municipal que es pose a treballar.