Actualment, distingisc una espècie de dos murs; murs que separen la consciència i que descriuen bé com pensen uns i com pensen altres. Veig aquelles persones que, amb este circ de la fal.laç democràcia se senten decebudes i abandonades per aquells que haurien d’haver tret pit quan tocava traure’l. Pense amb eixa gent que no té ara mateix ni la més mínima intenció d’anar a votar en unes eleccions, per què votar si sempre els polítics fan allò que els dóna la gana? I és que eixe missatge l’ha llançat ben bé la dreta.
Com s’aconsegueixen els governs extremistes de dreta perpetuar al poder? Doncs provocant crispació social, fent que tots ens barallem entre tots; tots menys ells, que des dels seus càrrecs polítics albiren orgullosos els seus triomfs de desficaci. I com s’aconsegueix mantindre una quota mínima de poder? Recol.locant amiguets en càrrecs públics per assegurar-se que estos agraïts enxufats retornaran el favor deixant-se la pell, intentar convéncer el ciutadà que són la millor opció per eixir d’esta crisi; una crisi accentuada per polítiques neoliberals de les quals s’enorgulleixen tant.
I què passa a aquesta dreta rància que governa pobles i ciutats i que no dubta a enganyar contínuament per fer arribar unes idees? Doncs això: que ha de mentir i enganyar! I mentir reiteradament amb que fan més amb menys (i és mentida), i no accepten que fan i desfan sense escoltar recomanacions i, a més, després són incapaços de reconéixer les pèrdues en concerts i espectacles que no han donat els fruits esperats a Gandia. I no, la política dels “despilfarro” de bous i espectacles no està donant els fruits que hauria de donar. I no! un camp de golf a la marjal no produirà cues interminables de gent que ve a Gandia per jugar a golf…La història recent a l’estat espanyol ens dóna respostes sobre el golf.
Acabe pensant que els representants populars viuen en una espècie de caseta de cristall, ben llunys dels problemes dels ciutadans. Capficats amb idees que no es creuen ni ells, com si l’únic objectiu que tingueren es mantenir els seus llocs de treball perquè saben que una vegada abandonats els càrrecs i els enxufes, molta d’esta gent no sabrà ni cap on anar.
La política del populisme sembla que agrada el govern municipal. Ens digueren que l’alcalde renunciava els seu sou perquè no el necessitava, i ara sembla que va renunciar perquè no li’l pogueren embargar. Un missatge enganyós darrere d’un altre en tot i cada una de les coses que fan o intenten fer… I cap autocrítica de la seua gestió; si algú osa fer-los la crítica, la resposta sempre acaba sent “que els socialistes ho feren pitjor”. Com si això fóra una resposta, com si eixa fóra la solució. “Podemos” diuen repetidament, i clar que poden, poden enganyar i mentir, això dóna fruits electorals i mentre la mentida va calant, passa el temps i res no canvia. A les veus discordants les censuren ràpidament, fins i tot les del seu mateix partit, eixa és la democràcia de la qual presumeixen contínuament, la de censurar. Si açò és el què vol la gent, jo només opine, com una persona més, i després, com en totes les coses, cada u que extraga les seues conclusions, i si algú s’enfada per allò que jo pense, almenys em sentiré orgullosa s’haver pensat (encertadament o no).
Laura Morant, secretària local de Compromís per Gandia
Publicat el 16-04-2013 a: http://gentedelasafor.com/not/20246/mentir_i_enganyar__i_els_populars_governant